# El procés de dol en els infants > Al llarg de les nostres vides patim pèrdues de diversos tipus. Ja sigui per la mort d'un ésser estimat, un divorci, la pèrdua d'una mascota, pèrdua... - **Autor:** eugenia-olego · **Categoria:** Infantil - **Publicat:** 2015-04-05 · **Actualitzat:** 2020-06-15 - **URL:** https://elteuespai.com/ca/proces-de-dol-en-els-infants/ - _Traducció pendent de revisió clínica._ --- Al llarg de les nostres vides patim pèrdues de diversos tipus. Ja sigui per la mort d'un ésser estimat, un divorci, la pèrdua d'una mascota, pèrdua d'amics/companys de classe per un canvi de ciutat o bé, un canvi de casa. Per afrontar-ho i aconseguir superar-ho hem de passar per un **procés de dol** i així alliberar-nos del passat per enfocar la nostra energia en el present i poder continuar amb la nostra vida fent passos cap endavant. El dol deixa sortir les emocions lligades al vincle que es va acabar. El procés de dol del qual parlem està basat en la teoria de l'aferrament de *J. Bowlby*. Segons el model d'aquest autor, el dol passa per unes fases. De tota manera hem d'aclarir que aquestes fases no tenen per què passar en aquest ordre, sinó que es poden donar de forma desordenada. ## Fase de Negació La persona nega que hagués passat l'esdeveniment i es poden escoltar expressions com: "no m'ho puc creure", "això no és real", etc. Les persones triguem un temps a acceptar que la relació es va acabar per sempre, i més si el vincle és molt fort. ## Fase de Racionalització Aquí la persona intenta buscar una explicació coherent per a si mateixa de "per què" la relació s'acaba o "per què" algú s'ha mort. La racionalització és un element habitual que tenim les persones ja que ens dóna seguretat en entendre el perquè se n'han anat. Per exemple, per a algú creient, és normal que hi hagi expressions com: "Déu se l'ha endut i està bé". ## Fase de Protesta Aquí és on apareix la **RÀBIA**. Apareixen sentiments d'enuig cap a l'altra persona, protestar pel que l'altre va fer no va estar bé. Aquí apareix molta frustració. ## Fase de Tristesa ![El dol en uns nens i nenes](/images/blog/2015/04/proceso-de-duelo-en-nino.webp)En aquesta fase emergeix l'emoció de la **TRISTESA**, que és l'emoció de la pèrdua. Aquí és on la persona expressa la seva tristesa a manera de plor i és aquí on aquesta no té cap impediment per sentir i expressar. Després d'aquesta expressió, nosaltres ens sentim amb calma i pau interior. El suport d'un afecte en aquell moment ajuda a sentir-nos millor. Però aquesta calma pot acabar amb més onades de plor fins que l'emoció conclou. ## Fase de la Por *Què serà de mi sense aquesta relació?* Com tots els canvis, sempre hi ha una **POR** al darrere. No sabem a què ens enfrontarem quan som conscients que aquella relació va cessar. Aquí és important que hi hagi una **protecció afectiva** que acompanyi la por d'aquesta persona; ja siguin familiars, amics o el mateix terapeuta que ajuda a canalitzar aquesta emoció. ## Fase d'Acceptació Emocional Aquí el subjecte aconsegueix tant a nivell cognitiu com emocional que s'adoni que la relació s'ha acabat i es pugui "acomiadar" d'ell/ella. Ajuda molt escriure una carta de comiat deixant expressar els seus sentiments en ella. ## Fase del Perdó De vegades hi ha moments de patiment en la relació i que tenim acumulats com una cosa que no hem pogut oblidar. Per passar pàgina és important que el puguem perdonar i no deixar-ho com un deute pendent. Si això passa l'únic que passaria és que estaríem encara enganxats en la relació. Si saldem el deute, estem lliures per poder evolucionar. ## Fase de Gratitud En aquest punt hem de proposar a la persona que recordi tots aquells bons moments que va tenir amb aquella relació així com agrair el que ha après d'ella i, algunes vegades, convidar-los a que imaginin un regal que simbolitzi la seva gratitud cap a ells. ## Fase dels nous Aferraments És aquí on podem decidir en quina relació o relacions ocuparem l'energia que estàvem destinant a aquella que es va acabar. ## El dol en els infants ![mort familiar infants](/images/blog/2015/04/muerte-familiar-ninos.webp)Igual que els adults, **els *infants* també pateixen pèrdues** ja que aquests tenen relacions com nosaltres. I com els adults, els infants necessiten passar pel mateix procés de dol evidentment adaptat a la seva edat. Hem de ser conscients que si ja és difícil un dol en adults, per a un infant és encara més complicat. És important aquí que l'adult li faciliti una correcta comprensió i una bona protecció afectiva en aquest procés i així que superin el camí sigui molt més fàcil que la d'un adult. La reacció típica dels adults quan l'infant ha d'enfrontar-se a una pèrdua és que "els nens no se n'assabenten", "ells no ho viuen de la mateixa manera", "això no és adequat per a ell/ella". Però això és totalment fals. L'infant ha de passar pel mateix procediment si es vol que aquest superi la pèrdua fent-li que expressi els seus sentiments davant d'ella per anar superant fases i finalment alliberar-se del seu patiment. ### Edats: El concepte de mort es va adquirint al voltant dels 6-7 anys. Els menors pensen que la mort és una cosa provisional i reversible. Per això cal ser pacients i explicar-los una vegada i una altra el que ha passat i el que significa la mort. En els adolescents, encara que ja siguin gairebé adults, no acaben de tenir una maduresa emocional. Per això necessiten molt més suport afectiu per arrencar amb el dolorós procés de dol. ## Com donem la notícia? L'hi donarem amb cura i protecció, deixant que l'infant ho vagi assimilant a poc a poc, permetent-li que expressi la seva emoció. I si en aquell moment nosaltres tenim ganes de plorar, ho fem, ja que si compartim amb ells l'emoció és més fàcil que ho expressin. ## Com detectem el seu patiment: - Quan veiem símptomes de depressió, problemes per dormir, baixa autoestima. - Problemes d'aprenentatge o indiferència en les activitats extraescolars. - Problemes en les relacions familiars. - Conductes disruptives: baralles, insults, etc. Augment dels jocs violents (jugar a pistoles, videojocs, etc.). En els adolescents podem observar abús de drogues i/o alcohol, relacions sexuals de risc, comportaments passius davant la vida, conductes agressives cap a la família i/o els altres, etc. - Negació del dolor i evitació per parlar del tema. ### Característiques en els infants: En la **fase de negació** molts infants sembla que hagin entès que algú se n'ha anat (sobretot en el cas de la mort). Però després d'uns mesos poden preguntar "quan tornarà la persona"; i és aquí on ens adonem que l'infant no ho ha superat. En la **fase de protesta**, els infants poden expressar la seva ràbia a través de jocs violents, malsons, irritabilitat, etc. Sovint l'infant mostrarà la seva ràbia cap a membres de la seva família ja que poden culpar algun membre de la pèrdua de l'altre, o també aquesta ràbia apareix perquè al darrere hi ha una por de perdre aquest membre familiar. Aquí encara que faci mal parlar-ho, hem de facilitar als infants amb diferents eines (canalitzar la ràbia en un coixí, un dibuix, carta,..) que expressin les seves emocions; necessiten treure-ho cap a fora. En la **fase de racionalització** és essencial que l'infant sàpiga el que és la mort. Tendim a que la mort sigui un tema tabú, i en realitat és un procés natural que hem de passar les persones tard o d'hora; amb la qual cosa, si ells ho entenen d'aquesta manera, ajudarà a entendre millor la pèrdua. Hi ha un sens fi de contes que faciliten comprendre millor la mort. La **tristesa i la por** apareixeran amb freqüència durant el desenvolupament del dol, i el que l'infant necessita és que estiguem allà protegint-lo i que no desqualifiquem la seva emoció.![psicòleg especialista en dols](/images/blog/2015/04/como-afrontar-la-muerte-de-ser-querido-un-los-nino.webp) La manera d'expressar la seva tristesa no és com la dels adults sinó més aviat observem canvis de caràcter, canvis freqüents de l'humor, problemes d'aprenentatge, alteracions en l'alimentació i la son, etc. Altres vegades pots mostrar falta d'interès i motivació, desconnexió, deixen de parlar, etc. Fins i tot de vegades es queixen de no ser estimats i mostren rebuig als altres. O, al contrari, busquen afectivitat constantment arribant a ser una dependència. De vegades expressen el seu dolor a través dels jocs, els quals aquests són relacionats amb jugar a morir-se o a estar malalt. És recomanable que els expressem als infants que nosaltres tenim por, ràbia, tristesa quan perdem un ésser estimat; així ells poden arribar a comprendre què és el que els passa si nosaltres els expliquem les nostres experiències reals. Per a l'**acceptació emocional, perdó i gratitud** hem de fer un "ritual de comiat" perquè l'infant tanqui pàgina amb l'ésser estimat. Per exemple, podem dir-li que facin un dibuix de comiat a aquella persona i "enviar-lo" en qualsevol forma, o bé una carta explicant-los els bons records que han passat junts. També podem fer un àlbum o una caixa per guardar les fotos, dibuixos i records d'aquella relació. Cada vegada que un adult supera un procés de dol, és capaç de tornar a ancorar-se en el present i avançar en la seva vida. En els infants passa exactament el mateix però afegint que nosaltres som els responsables perquè el dol sigui portat de la manera més satisfactòria possible. Si desitja més informació sobre el dol en els infants posi's en contacte [amb nosaltres.](/ca/contacte/)