# La percepció i atenció en infants amb trastorn de l'espectre autista (TEA) > No tots els infants afectats de trastorn de l'espectre autista (TEA) manifesten la mateixa simptomatologia, però sí que existeixen aquells símptomes més típics... - **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Infantil - **Publicat:** 2020-09-17 · **Actualitzat:** 2020-09-17 - **URL:** https://elteuespai.com/ca/percepcio-i-atencio-en-infants-amb-trastorn-espectre-autista-tea/ - _Traducció pendent de revisió clínica._ --- **No tots els infants afectats de trastorn de l'espectre autista (TEA) manifesten la mateixa simptomatologia**, però sí que existeixen aquells símptomes més típics o freqüents que, segons l'etapa de desenvolupament, poden donar-se de forma passatgera o de forma crònica. Fent un breu repàs sobre la capacitat atencional i perceptiva dels infants amb TEA, el trastorn de l'espectre autista està relacionat amb característiques molt específiques del processament de la percepció. L'**immens ventall de diversitat que engloba el trastorn** i la singularitat amb què perceben el món ve determinada per les **dificultats associades als canals sensorials**. Pel que fa a la **percepció**, l'autista Dietmar Zöller afirma “*Quien entiende porqué soy así y no me puedo comportar de otra forma, no me puede hacer ninguna injusticia más. De hecho, tiene razones para decir que destacamos o que desarrollamos hábitos extraños. Nuestros cerebros funcionan de forma diferente y por ello respondemos de forma tan peculiar*”. La **vista** resulta ser un dels sentits més desenvolupats juntament amb l'**olfacte**. Posseeixen una **aguda** **memòria fotogràfica** i, a causa de la seva hipersensibilitat, **les seves reaccions poden portar a suposar que eviten la relació emocional i comunicativa.** Els infants amb TEA **presenten dificultats a l'hora de comunicar-se i de processar la informació que reben per part del seu entorn o d'una interacció social**. La majoria d'infants eviten el contacte visual per tal de no rebre una **sobrecàrrega d'informació sensorial**. No obstant això, actualment no resulta una particularitat per definir-la com a criteri diagnòstic generalitzable. D'altra banda, pot resultar complicat poder establir una interacció amb un infant TEA donada la seva hipersensibilitat auditiva, en algun dels casos. **Sovint eviten rebre un excés d'informació** i això fa que s'observi un nivell de desconnexió realment elevat, la qual cosa comporta que **només una part del missatge arribi a ser interioritzada**. Això provoca un clar impediment en la voluntat de comunicació entre les persones que l'envolten i, en definitiva, el seu entorn. ## L'atenció en infants amb TEA Per atenció entenem la capacitat que ens **permet seleccionar la informació important i mantenir-la **fins a assolir la nostra prioritat, a més de ser una funció bàsica en el desenvolupament de l'aprenentatge i en diversos processos cognitius. Segons Sholberg i Mateer, en el seu model jeràrquic sobre l'atenció, els infants amb un diagnòstic de TEA **mostren dificultats en atenció focalitzada i selectiva si els comparem amb individus de la mateixa edat, nivell d'intel·ligència i de desenvolupament lingüístic.** Respecte al **processament d'estímuls socials **i en situacions en què s'estableix una interacció social, l'atenció focalitzada i selectiva en l'infant amb TEA **pot presentar dificultats o inflexibilitat** comparant-la amb el que és estipulat socialment o considerat correcte. Hem de fer especial èmfasi que per entendre la interacció social dels infants amb TEA, l'**atenció conjunta serà un factor clau**. ![infant xiuxiuejant al pare](/images/blog/2020/09/nino-susurrando.webp) Entenem per atenció conjunta l'**habilitat de respondre en direcció a la mirada de l'altre amb l'objectiu de comunicar-nos **i, alhora, la iniciativa per part de l'infant en la cerca d'atenció de la seva persona de referència (assenyalar, mostrar o contacte ocular). Un infant amb TEA **pot utilitzar algunes tècniques d'assenyalament o d'instrumentalització del referent patern amb l'objectiu de tenir l'objecte desitjat i no amb finalitat social, és a dir, es torna més una acció imperativa**. Aquest sol ser un signe d'alarma en els primers 15 mesos de vida de l'infant, el qual no desenvolupa aquesta atenció conjunta, no utilitzant la direcció de la mirada, compartint-la entre l'objecte desitjat i l'adult o persona de referència. No obstant això, **l'atenció conjunta pot donar-se en un desenvolupament cognitiu i/o lingüístic posterior**, sobretot a nivell de comprensió oral. ### Com podem millorar l'atenció a casa? - **Posar-nos darrere d'una tela o llençol i cridar-lo pel seu nom**. També podem fer diferents sons i esperar que ens miri. Un cop ens mira, baixem el llençol o la tela. Un exemple pot ser el cucut. Això també ens ajudarà a fomentar l'atenció conjunta.- Podem jugar a **disfressar-nos**, posar-nos perruques, barrets, ulleres, etc., que captin la seva atenció. D'aquesta manera també podem treballar l'aproximació de mica en mica a estímuls relacionats amb gestos i rostre i mantenir el contacte ocular funcional.- Podem **pintar de manera conjunta**. Podem fer una petita seqüència de 3 a 5 colors i amb la nostra ajuda guiar-lo en la còpia del model.- Podem utilitzar **bombolles de sabó o globus**. L'inflem o bufem i repetim seqüències com "preparats, llestos, ja!" o "1, 2 i… 3!" **És important esperar que ell ens demani seguir o repetir l'acció**. De vegades, quan l'infant no respon al seu nom podem intentar captar la seva atenció des d'un angle on no puguem ser vistos directament, provocant captar la seva atenció cap a nosaltres. Tornem a treballar l'atenció conjunta.- Podem utilitzar petits **instruments** i convidar-los a copiar la seqüència que hàgim emès. Per exemple, cascavells, maraques, xilòfon, pandereta…- Davant d'un **mirall** podem exagerar a través de mímica diferents **expressions facials**, d'aquesta manera també podem treballar les emocions. També podem exagerar la **mímica** **corporal** i variar el to de veu. És important que aquestes activitats es facin **a l'altura de l'infant i posicionats davant seu**. No abusar del llenguatge verbal i **utilitzar més la guia física**. **Després de l'activitat** podem ajudar a la seva finalització creant un **ambient relaxant**. Ens pot ajudar llegir un conte, un bany, escoltar música, massatges amb plomes… Resulta un **temps de joc i de compartir moments amb ell**, per això hem de **gaudir-lo**, no posar-nos metes o objectius poc realistes, no hem de ser exigents ni generar grans expectatives. Les **activitats seran curtes i motivadores**, hem d'**oblidar plantejar-nos que l'infant romangui amb una atenció sostinguda llargs períodes de temps, perquè acabarem frustrats**. **Busquem passar una estona i experiència de qualitat i no de quantitat**, en què ajudarem a millorar la seva capacitat atencional i perceptiva.