# El meu fill no obeeix, què puc fer? > Moltes vegades els pares es queixen que els seus fills no els obeeixen o que han de repetir les coses moltes vegades i no fan cas i han d'insistir-hi... - **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Infantil - **Publicat:** 2018-02-22 · **Actualitzat:** 2018-02-22 - **URL:** https://elteuespai.com/ca/fill-no-obeeix-que-puc-fer/ - _Traducció pendent de revisió clínica._ --- Moltes vegades els pares es queixen que els seus fills no els obeeixen o que han de repetir les coses moltes vegades i no fan cas i han d'insistir-hi i fins i tot arriben a enfadar-se per aquest motiu. Fins que arriben a un punt que ja no saben què fer. Aquesta situació sol ser freqüent a les cases i passa moltes vegades: baralles entre germans, males contestacions, no es vol anar a dormir, no es vol vestir sol o li repetim mil vegades que vagi a dutxar-se entre d'altres… La **desobediència és una negativa a fer alguna cosa que se'ns ha demanat en un període de temps limitat i/o a seguir una sèrie de normes establertes ja siguin pares, professorat o altres persones amb la finalitat que el funcionament de l'escola o casa sigui el correcte.** ## Per què no obeeix el nostre fill/a? Hi hauria innombrables motius pels quals els nens no obeeixen, alguns d'ells serien: - Per **cridar l'atenció**: un nen pot ser desobedient perquè els seus pares li prestin més atenció. - Es mostra insegur - Pot ser per **mostrar gelosia**, a vegades hi ha diverses situacions que generen gelosia com pot ser el naixement d'un germà i poden fer conductes negatives per cridar l'atenció dels seus pares perquè tinguin i passin més temps amb ell ja que l'arribada d'un germà implica la pèrdua d'atenció que tenia anteriorment. - Alguns nens **no saben esperar ja que són immadurs** i encara han d'aprendre a guardar el seu torn. - Cap als **2-3 anys és normal que els nens tinguin conductes oposicionistes** ja que és una edat en què els nens posen a prova l'[autoritat dels seus pares](/ca/autoritat-per-respecte-o-autoritat-per-por/). - Però sobretot, **la més important i la més freqüent és:** **perquè el que els demanem que facin és un rotllo i han de deixar de fer alguna cosa que els agrada per fer alguna cosa que no els agrada** (a nosaltres també ens passa!). Normalment quan **una conducta s'aprèn sol ser perquè la seva conducta té conseqüències positives**, per exemple adquirir l'atenció dels pares que només se li dóna quan es comporta malament o no es fa cas i no quan el nen es porta bé. És a dir, **els nens aprenen a ser obedients depenent dels estímuls que els ofereixen els adults i de com aquests reaccionen davant la seva conducta**. Per això és molt important valorar i tenir en compte totes les conductes correctes i no només les negatives. **Si només se li presta atenció quan es porta incorrectament el nostre fill té així un gran reforçador per continuar comportant-se malament.** En tractar de modificar la conducta és molt important analitzar tant la conducta i el comportament del nen com el dels adults. ## Els passos per modificar la conducta serien: Quan el nostre fill no es comporti com nosaltres volem hem de: ![mare parlant amb nen al sofà](/images/blog/2018/02/El-nino-no-obedece_ampliacion-300x235.webp)Abans d'utilitzar qualsevol tècnica, **el més important és assegurar-se que l'ordre que hem donat s'ha sentit, processat i entès**. Si jo des de la cuina li dic al meu fill, ves a rentar-te les dents quan ell està al sofà veient els dibuixos, la probabilitat que obeeixi és de 0,000001. Si en canvi, jo vaig al menjador, m'hi acosto i li dic: ves a rentar-te les dents, augmento molt la probabilitat però encara estaré molt lluny de l'obediència. Si jo a més de dir-li-ho a prop i mirant-lo als ulls, l'agafo de la mà i li dic: vinga anem al lavabo que t'has de rentar les dents, probablement en un 90% dels casos em farà cas. El que vull dir amb això, és que no puc esperar que el meu fill/a m'obeeixi si li dono l'ordre des de l'altra punta de la casa, perquè no m'haurà ni escoltat, ni processat ni entès i continuarà mirant els dibuixos plàcidament. Si arribats a l'últim pas, continua sense obeir-nos, cosa que passarà poques vegades, llavors haurem d'utilitzar altres tècniques: - **Retirar l'atenció**, és a dir, no oferir-li la nostra atenció ni parlar-li si ens desobeeix. Si ens és molt complicat, podem sortir de l'habitació. I un cop la conducta de desobediència finalitza tornar-li a oferir la nostra atenció (mirar-lo, parlar-li) - Alhora, s'ha de **reforçar totes les conductes correctes** que faci el seu fill de manera sistemàtica, ja sigui de manera verbal o si calgués en forma de premi. - D'altra banda, si l'extinció o retirada d'atenció no fos suficient es podria tenir alguna **conseqüència negativa, com la retirada d'activitats que els agradin** com pot ser: veure la televisió, jugar amb l'ordinador o tauleta o retirar-li les joguines. És important destacar que, en un principi generalment, sol augmentar la freqüència i la quantitat de la conducta desobedient si seguim aquestes pautes ja que els nens estan acostumats que així solen aconseguir el que volen però **si perseverem i som constants, posteriorment la conducta disminuirà.** ### En donar instruccions i ordres s'ha de tenir en compte: - Han de ser frases que els nens puguin entendre. - Les ordres han de ser clares, curtes i específiques - S'han de donar d'una en una. - No s'han de contradir unes amb altres ## Estratègies perquè el nostre fill/a es porti bé: - **Sorprèn-los quan es portin bé**. Mostrar interès, lloar, reconèixer i felicitar cada vegada que veiem que el nostre fill es porta bé, com per exemple quan està tranquil o quan està amb el seu germà sense barallar-se o està menjant ben assegut. - **Reconèixer qualsevol millora encara que sigui petita.** És impossible passar d'una mala a una bona conducta, però si ens hi fixem veurem que solen haver-hi petites millores i aquestes també les hem de reconèixer, així el nen es motivarà a continuar millorant. - **Presentar alternatives perquè el seu fill pugui triar.** En lloc d'ordenar que faci una determinada tasca se li poden oferir dues alternatives i així ell triarà quina i ho farà de manera més contenta. Per exemple si volem que faci els deures podem preguntar-li, vols fer els deures abans o després de berenar? - **Utilitzar la distracció.** Quan el nostre fill té comportament d'oposició el millor és no fer ordres explícites i directes. Per exemple, si volem que es vesteixi el millor seria dir-li, quin conte vols que t'expliqui mentre et vesteixes per sortir al carrer? Més endavant i quan això estigui resolt i **el nostre fill sigui força obedient sabrà fer les coses i a poc a poc la convivència familiar serà més pacífica i harmoniosa. Recorda que la majoria de nens no fan cas a la primera!**