# El meu fill consumeix, què puc fer? > L'adolescència i el consum de drogues arriben moltes vegades de la mà. És normal que en aquesta etapa s'experimenti amb substàncies i es provi el... - **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Infantil - **Publicat:** 2019-05-30 · **Actualitzat:** 2019-05-30 - **URL:** https://elteuespai.com/ca/el-meu-fill-consumeix-que-puc-fer/ - _Traducció pendent de revisió clínica._ --- L'adolescència i el consum de drogues arriben moltes vegades de la mà. És normal que en aquesta etapa s'experimenti amb substàncies i es provi l'alcohol, el cànnabis o fins i tot la cocaïna i les anomenades noves drogues psicoactives. De l'experimentació a l'addicció hi ha un recorregut, el que mai no se sap és en quin moment vaig passar de ser un consumidor a ser un addicte, la línia que ho separa és molt fina i costa molt reconèixer-la. Primer hi ha un ús esporàdic i molt relacionat amb l'oci, després es passa a un ús més continuat i al final la necessitat de consum fa que vagi deixant tot el que m'agradava i dediqui més i més temps i recursos a drogar-me. ## De què depèn que es passi de l'abús a l'addicció? Hi ha molts factors que predisposen una persona a acabar essent addicta a les substàncies. Són factors tant biològics com ambientals: **1. Trastorns associats** com ansietat, TDAH, depressió, etc.. Les persones que pateixen algun tipus de trastorn mental tenen més predisposició a tenir problemes d'addicció. Són diversos els motius, per exemple l'ús de la substància com a **automedicació,** una persona que sent ansietat i es pren una cervesa que li calma el malestar té més probabilitat de seguir prenent alcohol cada cop que senti ansietat. També és molt conegut i estès l'ús del cànnabis per a les persones amb problemes de son. **2. Risc genètic:** encara que sigui complex entendre tots els gens que poden estar associats, en un article recent, els autors van revisar les dades disponibles, identificant fins a 1500 gens relacionats amb les addiccions en humans (Genética de las adicciones, Ángela Ibáñez Cuadrado).És freqüent trobar antecedents familiars d'addicció o d'altres trastorns mentals en persones addictes. A més, hi ha una **alta correlació entre addicció i certs trets de personalitat com són l'assumpció de riscos i la cerca de noves sensacions.** La impulsivitat és també un factor determinant perquè no es pensa en les conseqüències del consum. **3. Soledat i/o relacions personals conflictives**: un adolescent que se senti sol, que no se senti acceptat pel seu grup d'iguals o que tingui relacions personals conflictives amb la família o de parella, tindrà més predisposició. **4. Desocupació o deixar els estudis**: massa temps lliure i escasses motivacions poden portar també a un augment del consum i, per tant, a un major risc d'enganxar-se. **5. Escassa disciplina i supervisió dels pares**: un estil educatiu negligent a casa pot propiciar una major llibertat per consumir. ## Com sabré que passa de castany a fosc? - Ha empitjorat el seu aspecte personal, té ulleres, nas irritat, es cobreix els braços. - Freqüenta un nou grup d'amics i es nega a donar detalls de qui són i què fan. - Mostra canvis de conductes en els seus horaris d'arribada, falta a classes o a les seves activitats de rutina. - Perd interès pels estudis o altres coses que abans li interessaven. Té conductes irresponsables. - Mostra alteracions en el seu caràcter habitual, tendeix a l'aïllament, roman massa temps al bany. Està més inquiet/a i/o irritable. - Ha començat a tenir despeses extres i s'embolica per justificar-les amb mentides i excuses. Menteix més que parla. ## Què puc fer com a pare? *“María y Javi entraron en mi consulta muy angustiados, su hijo de 15 años había llegado a casa drogado y tuvieron una gran pelea. No se podían creer que su hijo se pusiera tan agresivo con ellos y al final llamaron al 112 porque no pudieron controlar la situación.* *Y ahora no saben qué hacer, cómo ayudar a su hijo. Piensan que ya no tiene solución, que es culpa suya por no haber estado más atentos y que han perdido a su hijo para siempre.”* Aquests pensaments no els ajudaven en res, només generaven més angoixa, por i, per tant, paralització. ### 1. La xerrada El primer que cal fer davant d'una situació de consum és no perdre els nervis i no pensar que és el pitjor del pitjor. **Si el teu fill arriba drogat a casa, el millor és evitar el conflicte,** en aquelles circumstàncies, perquè poden arribar a posar-se molt agressius. **Deixarem la conversa per demà,** evitant així una situació de descontrol. L'endemà, **no iniciarem la conversa amb retrets o crits**, ni culpant l'adolescent “amb tot el que hem fet per tu i mira com ens ho pagues” perquè aleshores no ens donarà la informació que necessitem. Posarà un mur i deixarà de ser una conversa per passar a ser un monòleg, un sermó patern de descàrrega emocional que no em porta a cap lloc. El que necessitem saber és **què ha consumit, des de quan ho pren, amb quina freqüència**….volem saber si és un ús, un abús o una addicció. Això és el que ens importa. Aprofitarem per dir-li que estem totalment en contra del consum de qualsevol tipus de drogues. ### 2. La prevenció Si estem davant d'un **ús esporàdic,** buscarem **la prevenció**, xerrades per a adolescents que tractin aquests temes (hi ha associacions que tenen grans plans de prevenció per a adolescents), els explicarem el que li va passar a un amic que teníem que consumia, com va començar consumint en sortir de festa i com va acabar drogant-se cada dia. **Les històries de persones que han passat per això són de gran ajuda.** Començarem a **controlar** certes coses: **els diners**, en què se'ls gasta, no anem a finançar el seu consum. Si trobem drogues a la seva habitació les llençarem sense concessió. I li advertirem que si torna a arribar drogat a casa, les mesures de control seran més dràstiques. Al final, **les vegades que arriba drogat a casa és un termòmetre del seu nivell d'addicció.** Si l'adolescent ja no és capaç de controlar com arriba a casa, és que el problema s'està intensificant. És important que els pares estiguem informats sobre les drogues que hi ha i els seus efectes. Hi ha cursos en línia de Proyecto Hombre que ens poden ajudar molt. ### 3. L'addicció Si el nostre fill ja ha traspassat la barrera de l'abús, hi haurà poques coses que puguem fer, però molt importants. També dependrà de l'addicte (que prengui consciència de malaltia) i dels professionals que el puguin tractar. No hem d'oblidar que l'addicció és **una malaltia.** Veritat que tu no mediques el teu fill quan està malalt? Ni l'operes de les amígdales?. Doncs tampoc no podreu treure'l d'una addicció vosaltres sols. Es necessitarà l'ajuda de professionals. Moltes vegades, fins que l'addicte no es veu ficat al pou, no reacciona. Per això, per molt que ens costi, hem de facilitar que visqui en primera persona totes les conseqüències del consum: - **No paguis els deutes.** No finançarem el seu consum de cap de les maneres. - **No converteixis casa teva en el seu hotel.** Si no arriba a l'hora que sopem tots, no sopa o se'l prepara ell/ella. No rentar-li la roba si no deixa de sortir a la nit. El concepte és, si tu et drogues, nosaltres no et donem suport, perds els teus privilegis en aquesta casa. En casos greus, la solució pot ser fer-lo fora de casa. - **No paguis les seves coses.** No els comprarem tabac si fumen (perquè estan sense diners per haver-los gastat en drogues) o l'entrada al cinema per anar amb un amic especial (encara que ens ho supliqui i sapiguem que és un amic que no consumeix). Ha de patir les conseqüències de gastar-se tots els seus diners en drogues, i les conseqüències són que no li queden diners per a tota la resta. - **No vagis a buscar-lo.** Si ens truquen perquè s'han quedat sense diners enmig del no-res i no poden tornar a casa, deixarem que pateixin les conseqüències i que vinguin caminant o es colin al tren. - **Deixa-li clar que tindrà tot el suport de la família el dia en què decideixi deixar de drogar-se.** Tot aquest suport que hem retirat, l'hi tornarem sense condicions el dia que ens digui que està decidit/da a deixar-ho. Sé que fer tot això no és gens fàcil, però és molt important que **l'addicte prengui consciència** del seu nivell d'addicció i l'única manera és a través de **les conseqüències del seu consum.** Si jo li poso cotons i el sobreprotegeixo, no viurà en primera persona tot això i allargaré més el seu procés, donant més temps a la droga per convertir-lo en més addicte encara. Per portar millor tot aquest procés, l'ideal és deixar-se assessorar per un bon equip de professionals i el dia que decideixi deixar-ho, posar-vos a les seves mans. El camí serà llarg i encara que tingui la voluntat de sortir, aquesta voluntat fluixejarà en molts moments, per això necessita ajuda professional.