# Descobreix si la teva relació de parella és sana

> Estem envoltats de falses expectatives respecte a les relacions de parella, falsos mites que de vegades ens porten a relacions tòxiques i ens fan...

- **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Pareja
- **Publicat:** 2016-01-31 · **Actualitzat:** 2020-10-13
- **URL:** https://elteuespai.com/ca/descobreix-si-la-teva-relacio-de-parella-es-sana/
- _Traducció pendent de revisió clínica._

---


*“El amor todo lo puede”*

*“El amor mueve montañas”*

Són només un parell d'exemples dels **tòpics sobre l'amor** amb els quals convivim cada dia, tòpics **que estan molt lluny de la realitat**. Ni l'amor ho pot tot, ni mou cap muntanya, és més, **l'amor és necessari** per a una relació de parella **però no és suficient**. Fixeu-vos en els contes infantils de prínceps i princeses, què passa? doncs que s'acaben just el dia del casament i després què?.

Estem envoltats de **falses expectatives** respecte a les relacions de parella, **falsos mites** que de vegades **ens porten a relacions tòxiques** i **ens fan esperar alguna cosa que mai arriba**. Senyors i senyores, el príncep blau no existeix, ni la princesa rosa, ni les relacions de parella perfectes. I encara que les cançons d'amor estiguin plenes d'històries d'amor tòxiques o impossibles, la realitat d'una parella sana i estable està molt lluny d'aquestes lletres que tant ens agraden. No m'imagino una cançó que parli d'una relació tranquil·la, segura, estable, de respecte mutu, de projectes de futur… Crec que no ens agradaria, oi?

**Us deixo el nostre vídeo del nostre canal de YouTube on parlem d'aquest tema.**

https://youtu.be/pSPb_xLJFKI
10 punts per saber si ets sana en parella i les claus per aconseguir-ho

La passió i l'enamorament són molt més interessants, però duren un temps, **després del final feliç dels contes hi ha alguna cosa més** i algú hauria d'escriure sobre això, no?

Doncs aquí us deixo uns **ingredients**, que des del meu punt de vista i el d'altres professionals de la psicologia que es dediquen a la teràpia de parella, **hauria de tenir una parella per poder considerar que la relació que tenen és sana:**

## Puc ser jo mateix/a

En aquesta relació sento que **puc ser jo mateix/a sense por al rebuig**, **no fingeixo** ser un altre, ni dic que m'agrada anar al cinema quan ho detesto. **La meva parella m'accepta així**, que és molt diferent que es resigni per com sóc.

> *”T'estimo per com ets, amb les teves virtuts i els teus defectes”*. *”No espero que canviïs res amb el temps”*. Que és molt diferent de *”si és així, què hi faré jo?, hauré d'aguantar-me”.*

I encara que està clar que no ens pot agradar tot de la nostra parella, perquè **la perfecció no existeix** i perquè jo mateix estic carregat de defectes, això no significa que ens quedem en aquesta relació amb la idea de canviar-lo o modelar-lo, ens quedem amb la idea de gaudir del que ens aporta i **deixant-li la llibertat de ser com és.**

**A més hi ha admiració** cap a l'altre. Sentim que **hi ha coses de la nostra parella que ens encanten i que hi ha coses nostres que desperten admiració a l'altre.**

## La relació és fàcil

Tu m'estimes, jo t'estimo i ja està. Són **relacions que flueixen sense gaire esforç**, tot és **senzill, sense complicacions** ni històries novel·lesques del tipus *“no podem viure junts perquè no supero un trauma passat” ,“no puc viure amb tu ni sense tu i et faig la vida impossible”, “ara sí ara no”, “m'has de demostrar el teu amor abans de poder ser feliços i tenir una relació”.*

Per regla general, les relacions tòxiques són complicades, res és senzill, sempre existeix algun problema que enfosqueix el cel blau, per això cal **fugir de relacions que no flueixen.**

## No existeixen grans diferències.

Les parelles amb una **diferència d'edat molt elevada** (més de 15 anys) o **nivells socioeconòmics molt dispars** (classe baixa-classe alta), solen tenir més problemes que parelles més similars. Això no vol dir que hàgim de ser iguals. Hi ha parelles que pensen que si no comparteixen aficions no poden ser parella, això no és així. Les diferències seran un handicap quan siguin molt grans, però la meva parella no ha de fer esport si jo en faig, ni li ha d'agradar tot el que a mi m'agrada. Cadascú ha de tenir el seu espai per gaudir del seu temps.

## Confiança

![sopar romàntic de parella sana](/images/blog/2016/01/pareja-sana.webp)

Una parella es basa en la confiança. De fet qualsevol **relació íntima està fonamentada en la confiança** que dipositem en l'altre. Això és el que es perd moltes vegades en una infidelitat o en una ruptura i és tan difícil de recuperar que, moltes vegades, és el que acaba amb la parella. És una confiança cega en l'altra persona, és **estar segur que hi serà en els pitjors moments i en els millors també.**

La **desconfiança**, els **gelos** i el **control** estarien al pol oposat. Si en una parella predomina la desconfiança la guerra està pràcticament assegurada. Fins i tot les parelles amb relacions obertes tenen unes regles clares que s'han de complir, perquè la confiança no és exactament fidelitat, **la confiança és saber que l'altre juga amb les mateixes regles que jo i que no les trencarà.**

## Desig espontani que l'altre estigui bé

És aquest desig que neix de manera automàtica de veure l'altre/a feliç. Volem que estigui bé i per tant fem el possible per aconseguir-ho. Si hi ha alguna cosa que el preocupa intentem arreglar-la, si hi ha alguna cosa que no li agrada intentem no fer-la. Busquem el seu benestar i l'hi procurem. Una relació tòxica, rarament es fixa en el benestar de l'altre/a.

## T'estimo, t'escullo però no et necessito per viure.

Puc viure sense tu però prefereixo viure amb tu. És una **elecció lliure** i **que no respon a cap necessitat o dependència**. No et necessito per viure, però des de luego viure amb tu em fa molt més feliç. **L'amor genuí no respon a cap necessitat**. Sempre han existit els matrimonis per conveniència i encara que per sort tendeixen a desaparèixer, encara trobem persones que avaluen molt bé si la seva parella cobreix les seves necessitats (diners, estabilitat, desig de ser pares, projecte de vida familiar, estatus i un llarg etcètera).

## L'amor és condicional i recíproc

**L'únic amor incondicional** que existeix **és el de pares a fills** i no sempre és així. Però **l'amor de parella ha de ser condicional**, jo et dono, tu em dones. És mentida que no esperem res a canvi, esperem moltes coses: que m'estimi, em respecti, em cuidi, em recolzi,…

És més, l'amor de parella **ha de ser recíproc**, **jo espero de tu el que et dono**. És una balança i ha de tendir a l'equilibri. Si hi ha un de la parella que dóna més del que rep, la balança es desequilibra i la relació corre perill, o es trenca o un dels membres està en clar desavantatge i això li passarà factura.

## Ens relacionem com a adult-adult

Un dels dos no adopta el **paper de nen o nena que ha de ser cuidat i castigat**. Som dos adults en una relació adulta i prenem decisions al mateix nivell. I encara que de vegades ens cuidem i amanyaguem, això és recíproc no unidireccional. No fem servir el càstig perquè tenim millors maneres de dir-nos quan una cosa no ens agrada.

## Ens comuniquem

Podem parlar de tot, fins i tot d'allò en què no estem d'acord. Passem grans moments xerrant i **cada dia trobem el nostre espai.** Però el més important és que sabem dir-nos les coses, **no esperem que l'altre/a endevini el que volem** perquè **l'hi demanem obertament**, quan **diem** que **no** és **perquè volem dir que no** i en el nostre vocabulari **guanyen els elogis** cap a l'altre/a, en detriment de la crítica destructiva.

Si això fos un test, hauries de contestar que sí a la majoria de preguntes. En les quals la teva resposta és no, són un punt d'anàlisi, reflexió i possible canvi.

