# Descobreix les crisis més freqüents d'una relació de parella estable > Les pel·lícules romàntiques i les cançons d'amor són precioses però no expliquen tota la veritat. Normalment només parlen de dues fases: la de... - **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Pareja - **Publicat:** 2018-05-31 · **Actualitzat:** 2018-09-20 - **URL:** https://elteuespai.com/ca/descobreix-les-crisis-mes-frequents-relacio-parella-estable/ - _Traducció pendent de revisió clínica._ --- **Les pel·lícules romàntiques i les cançons d'amor**, són precioses però **no expliquen tota la veritat.** Normalment només parlen de dues fases: la d'enamorament o la de ruptura i desesperació. **Seria poc atractiu per a un guió de Hollywood,** explicar **el dia a dia d'una parella que fa 10 o 20 anys** que estan junts i que ja no es passen el dia mirant-se embadalits l'un a l'altre. **Però a la vida real**, la gran majoria **és el que busquem**, **una relació de parella estable,** formar una família… Tot i que hi anem poc preparats. Ningú ens ho explica i les pel·lícules ens confonen encara més. **Una relació de parella és una cosa que està en constant evolució**, creix amb nosaltres, passa crisis com nosaltres, madura, envelleix i canvia. Necessàriament ha de canviar perquè si no ho fa, desapareixerà. I els canvis moltes vegades van precedits de crisis. Crisis personals, crisis de parella, crisis laborals, crisis existencials, etc… **Tots hem tingut alguna vegada dubtes sobre l'amor,** dubtes sobre si continuar en una relació de parella o no. **I això no significa necessàriament que s'hagi d'acabar.** Una relació estable requereix dedicació, és com un jardí que necessita adob, cures i aigua. No obstant això, malgrat que es tracti d'una cosa tan comuna, **molts de nosaltres no estem preparats per sentir aquests dubtes en l'amor** i ho solem passar molt malament. Significa això que no és la persona adequada per a mi? Hauríem de trencar, malgrat que fins ara tot ha anat bé? Les presses no són bones, cal saber esperar la resposta: **"ni abans ni després tot arriba exactament quan ha d'arribar"** Ara ja sabem que els dubtes i les crisis poden ser normals en una relació de parella estable. Veurem les més freqüents: ## El final de l'enamorament L'amor no està al cor, està al cervell i en concret al nucli caudat (ganglis basals) i a l'àrea tegmental ventral. El nucli caudat està en el més profund del nostre cervell, el més antic. **Helen Fisher** una prestigiosa antropòloga dels EUA que ha dedicat anys de la seva carrera a estudiar l'enamorament va descobrir on es localitza i com funciona: *"**Quan vaig veure per primera vegada les imatges del **cervell** enamorat amb les regions actives il·luminades de groc brillant i taronja vaig sentir una admiració corprenedora. He vist l'activitat del flux sanguini en aquestes àrees i comprovat les substàncies químiques. Hi ha dues regions molt actives: el nucli caudat, una primitiva regió en forma de C descoberta fa poc i relacionada amb el sistema de recompensa del cervell, l'excitació sexual, les sensacions de plaer i la motivació per aconseguir recompenses. L'altra és l'àrea tegmental ventral, ATV, la veta mare de les cèl·lules que produeixen **dopamina**. ![cor dins d'un cor de plàstic, símil al cervell enamorat](/images/blog/2018/05/cerebro-enamorado-300x222.webp)La dopamina en grans quantitats, a més d'augmentar el nivell de testosterona - l'hormona del desig sexual-, està associada amb una gran capacitat de concentració, eufòria i dependència, que són símptomes d'addicció**"* Així que **la fase d'enamorament és una mena d'addicció a la persona estimada.** Només estem bé quan estem amb ell/ella. Perdem la gana, sentim eufòria i ens obsessionem amb l'estimat/da. **Aquest estat no pot durar gaire, perquè** llavors **la nostra espècie estaria en risc d'extinció.** Si els nostres avantpassats haguessin estat enamorats llargs períodes de temps haurien estat devorats pels lleons en més d'una ocasió. Aquesta fase sol durar entre 6 mesos i 1 any. I després què? Doncs **just aquí, al final d'aquesta fase, és on es donen més ruptures**. **La parella pot passar a un amor més realista** i més tranquil on l'ésser estimat deixa de ser idealitzat i veiem tant les seves virtuts com els seus defectes. **O la parella pot patir una ruptura.** En arribar aquí, moltes persones pensen, **si ja he perdut la màgia i només fa un any (o dos anys) què passarà quan en faci 20? I no entenen que una relació està en continu moviment, que canvia, evoluciona i passa crisis**. **També** pot acabar-se, és clar, és una opció tan vàlida com qualsevol altra, **pot ser que s'acabi l'amor.** ## La convivència i el compromís **Als quatre anys de relació** (o als tres o als cinc, depèn de cada relació) **apareix la necessitat de passar al nivell següent. Al del compromís**. I aquí ens tornem a plantejar moltes coses. **Pot ser que els dos arribin a aquest punt amb el mateix compromís** i desitgin iniciar la convivència, **però també pot passar que el nivell de compromís no sigui el mateix.** Hi haurà parelles que se n'aniran a viure junts però també hi haurà parelles que se separaran. **Conviure no és tan senzill**, sense adonar-nos-en, **anem a formar tota una xarxa de normes implícites que guiaran els nostres comportaments futurs.** Qui s'encarrega de tal cosa i de tal altra. Què mengem, com ens organitzem, quines normes complim i quines normes ens saltem, etc… A vegades això es formarà sol, sense grans dificultats però altres vegades no. Dependrà del nivell de compromís dels dos i de la funcionalitat de la parella. **Si són capaços de formar un equip, guanyaran el partit.** No em serveix de res que tots els meus jugadors siguin davanters, necessito davanters i defenses. Si tu ets bo marcant gols fes de davanter i no critiquis la teva parella perquè sempre et toca marcar a tu els gols, al final la suma dels dos és el que fa guanyar un partit. ## El naixement dels fills Un altre gran moment de la parella. Passarem de ser només dos, de dedicar-nos l'un a l'altre i a nosaltres mateixos, a ser tres o quatre (si vénen bessons). **Els nostres rols canviaran, ara a més serem pares.** Aquesta **és una fase complicada.** Per tant si a algú se li acut anar a buscar un nadó per solucionar els problemes de parella que s'ho pensi dues vegades. **Tenir un fill és una prova de foc per a la relació i no tothom la supera.** ![parella amb fill asseguts al sofà i mirant l'altre](/images/blog/2018/05/hijo-que-puede-separar-300x142.webp)Els primers mesos no tens temps de res, la situació et supera i les nits sense dormir et tornen boig. **Estem irritables i cansats i aquí comencen els retrets.** Sembla una visió pessimista de la situació, no és que només hi hagi coses dolentes, és que són les que he ressaltat. També és cert que és un moment molt bonic, màgic i únic. Una cosa que recordaràs la resta de la teva vida. Però si la relació de parella arriba a aquest moment dèbil o coixa, en patirà les conseqüències. Aquest és un moment on es produeixen un gran nombre de ruptures. I és que en aquesta etapa **la parella queda relegada a un segon pla, perquè el principal rol a assumir és el de pares**. Els fills es converteixen en la prioritat. A vegades hi ha desacords en el model de criança. En altres casos un dels dos arriba a sentir que tanta responsabilitat el desborda. És probable que la impossibilitat de tramitar aquests conflictes porti a una ruptura. Si aconsegueixen superar aquestes dificultats, la parella es convertirà en una família a més d'una parella. ### Què ens pot ajudar a superar aquesta etapa? - **La flexibilitat**, entendre la parella com una cosa en moviment que canvia segons les necessitats del moment. - **No aferrar-se al passat**. Hi ha persones que reclamen l'atenció de la seva parella tal com era abans i no entenen que això a partir d'ara canviarà. - En la mesura del possible, **no descuidar totalment la relació de parella**. Adoptar el rol de pare o mare no significa no ser res més. Si jo m'aboco a la criança i deixo de cuidar la meva relació, aquesta es morirà. Si deixes de regar un jardí, què passa? - **Formar equip**. Entendre que els dos estem en aquest mateix vaixell, el vaixell de la paternitat i que si col·laborem tot anirà molt millor - **Comunicar-nos bé**. Parlar del que sentim, dels canvis, del que necessitem. No és el mateix dir: "des que va néixer l'"Elena" et trobo molt a faltar, m'encantaria estar més amb tu" que dir "estic fart/a d'aquesta nena ploranera que no ens deixa temps ni de respirar". - **Temps en parella.** El pediatre hauria de receptar-lo en la primera visita del nostre nadó. Vés a sopar amb la teva parella i deixa el teu fill/a dues horetes amb l'àvia. I a mesura que el fill/a va creixent, en cada revisió del pediatre que vagi augmentant la dosi, cada vegada una mica més de temps en parella. ## M'atrau una altra persona Quan s'instaura la **monotonia**, és fàcil que en algun moment **ens sentim atrets per una altra persona.** No té per què ser la fi de la nostra relació estable, pot ser només un obstacle a salvar. Una vegada més la nostra tolerància a la flexibilitat ens podrà ajudar a passar aquest moment. ![jardí amb plantes amb forma de cor, simbolitza el jardí de l'amor](/images/blog/2018/05/jardin-con-corazon-300x200.webp) Hi ha persones que tan bon punt senten un dubte, ja sentencien la relació, **"si sento alguna cosa per una altra persona és que ja no l'estimo**" i pot **ser que acabin amb una relació abans d'hora**. Si tenim paciència, al final **les coses cauen pel seu propi pes**. Si és cert que l'amor s'acaba ho veuré, no m'he de precipitar. Però **en la incertesa ens manegem molt malament.** A vegades el que ens atrau no és en si una altra persona, a vegades és més un desig de tornar a sentir aquesta fase d'enamorament una altra vegada. En el fons, **tots som una mica addictes a l'amor.** Una relació de parella és com un jardí, deixa de regar-lo i veuràs que aviat es mor, deixa de cuidar-lo i veuràs que aviat s'omple de males herbes. Per això és important, en una relació estable de diversos anys dedicar una mica de temps l'un a l'altre. ### Què podem fer? **No prenguis decisions precipitades**, deixa el temps suficient per entendre el que et passa. Potser només sigui una mala herba del jardí que acabaràs arrencant, o potser sigui símptoma d'alguna cosa més. Però si no ens precipitem segur que podrem prendre millors decisions. **Cuida la teva relació de parella si vols que duri i que sigui bonica.** **Analitza què t'atrau d'aquesta nova persona,** a vegades és exactament el mateix que et va atraure de la teva actual parella, a vegades és just el que trobes a faltar de l'inici de la vostra relació. Si és així, probablement el que et passa és que sents **nostàlgia del passat**, d'aquella relació que teníeu al principi. El que pots fer és **buscar aquells moments del passat per posar-los al present, com per exemple anar a aquell hotel on es va declarar o posar aquella cançó que tant significa per als dos**. És important rememorar aquells moments per recordar què ens uneix. **Si al final, aquesta atracció es queda en res, segueix amb la teva relació i dóna-li la importància que té.** No és fàcil aconseguir una relació de parella sana i estable, per això cal valorar-la. **Si per contra aquesta atracció és símptoma d'alguna cosa més i l'amor s'acaba, no passa res per deixar la teva relació de parella sana i estable i iniciar una altra relació**. Però recorda que aquella persona va ser important a la teva vida una vegada, no la tractis amb odi, **permet que la relació es transformi i passi de ser una relació amorosa a una relació de respecte i afecte.** ## El niu buit. Ens coneixem d'alguna cosa? Quan els fills marxen de casa és un altre dels moments importants en tota relació. Fa 20 o 30 anys que som pares i ara deixem de ser-ho per tornar a ser parella. **De sobte, ens veiem asseguts l'un davant de l'altre després de tants anys i no ens reconeixem**. **Tornem a tenir temps lliure per estar junts, però no recordem què fèiem quan no teníem fills.** ![parella d'uns 60 anys mirant-se](/images/blog/2018/05/pareja-mirandose-300x159.webp)Cal reinventar-se. **La nostra relació de parella s'ha d'adaptar a aquesta nova situació.** Per a alguns serà més fàcil que per a altres. **Serà més fàcil en aquelles parelles que durant la criança han mantingut activitats d'oci individuals i de parella,** relació amb amics etc… Per a les parelles que s'han abocat molt a la maternitat-paternitat, serà una mica més complicat, però no impossible. Hauran de **buscar noves maneres de passar el temps tant junts com per separat.** ### Què podem fer? Pot ser útil apuntar-se a classes de ball junts o a algun grup excursionista per començar a fer noves activitats en parella. Hem de **retrobar el plaer de passar temps de parella,** sortir a sopar, a visitar algun poblet… També hem de **respectar espais d'individualitat**, respectar que la meva parella faci alguna cosa sola. No cal que ho fem tot junts, perquè no ens agradaran exactament les mateixes coses. Hi ha un exercici que a mi m'agrada especialment que és el de **muntar l'àlbum dels records,** d'aquelles coses entranyables que hem compartit al llarg de tants anys de relació. Ens ajudarà a **valorar el que tenim i el que hem construït junts.** ## Conclusions Com solc dir a les sessions de teràpia: ***"la relació de parella és com un jardí, tu deixa de regar-lo i ja veuràs el que passa"*** Cuida la teva relació si vols que superi aquests i altres moments de crisi que segur que apareixeran. **Si la relació està forta i ben consolidada, els aguantarà i sortirà reforçada de cadascuna de les crisis.** **Sigues flexible, la vida està en constant canvi** i per tant **les relacions s'han d'adaptar** **i** necessàriament han de canviar de forma, d'intensitat, de color o del que sigui, però **canviar.** Una relació rígida i inflexible no superarà cap crisi, una relació que intenti tenir exactament el mateix que tenia abans de ser pares i s'aferri al passat, no podrà evolucionar i tendirà a trencar-se. Passa **temps en parella**, encara que a vegades sigui més i a vegades menys, que mai es converteixi en zero. ![cor que simbolitza l'amor de parella](/images/blog/2018/05/corazon-de-pareja.webp)