# Descobreix algunes de les lleis que regeixen el nostre cervell > Tendim a creure en allò que veiem, de la manera en què ho veiem i del color amb què ho percebem. Així, quan veiem un gerro verd, no dubtem a dir... - **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Adultos - **Publicat:** 2019-06-13 · **Actualitzat:** 2019-06-13 - **URL:** https://elteuespai.com/ca/descobreix-algunes-de-les-lleis-que-regeixen-el-nostre-cervell/ - _Traducció pendent de revisió clínica._ --- Tendim a creure en allò que veiem, de la manera en què ho veiem i del color amb què ho percebem. Així, quan veiem un gerro verd, no dubtem a dir que això és un gerro verd. ***I si us digués que realitats n'hi ha tantes com persones que l'observen?*** Potser així començaríem a plantejar-nos si realment tenim sempre la raó. **Allò que veiem no és més que la interpretació que el nostre cervell fa d'allò que hi ha al nostre voltant.** Només això. I a més, de vegades s'allunya molt de la realitat. Us demostraré com el nostre cervell ens enganya: ## 1. Veiem allò que volem veure Jo solo posar sempre el mateix exemple: no us ha passat mai que us compreu un cotxe blanc i que de cop us sembla que hi ha cotxes blancs per tot arreu? O quan estàs embarassada i comences a veure embarassades allà on vas? I no és que hi hagi un baby boom aquell mes, ni la major venda de cotxes blancs de l'any, simplement és que **el teu cervell sap que per a tu és important el cotxe o l'embaràs i, per tant, decideix prestar més atenció a aquests estímuls que no pas a uns altres.** **Rebem milers d'estímuls cada dia i el nostre cervell no pot atendre'ls tots**, ha de **decidir** ràpidament **a què presta atenció i a què no.** La part a la qual decideixi no prestar atenció simplement **NO la veuràs, per a tu no existirà**. **L'altra part serà la teva veritat**. No us sembla increïble? El nostre cervell decideix cada dia què veuré i què pensaré. Per fer-ho es basa en les nostres creences més profundes (que ni nosaltres coneixem) com poden ser: "sense esforç no hi ha recompensa" "sense estudis universitaris no trobaràs una bona feina" "els diners no donen la felicitat"… Podria estendre'm en els sistemes de creences i sobretot en les creences limitants, que tots tenim, però això ho farem en un altre post. El cas és que **el cervell decideix,** segons el que creu que és important per a nosaltres, i si la nostra tendència és a veure les coses malament, es fixarà en allò dolent que és tot. **Si dues persones miren la mateixa notícia d'un atemptat** amb centenars de víctimes al mateix canal de TV, perfectament pot passar que **una vegi la catàstrofe** i com el món s'està convertint en un lloc molt insegur **i una altra persona vegi la quantitat de persones voluntàries que s'han acostat per donar sang** o per ajudar en el que sigui. **És la mateixa notícia, la mateixa veritat amb milers d'interpretacions.** **Conclusió**: allò que veus no és la realitat, és només la realitat que el teu cervell ha muntat per a tu. La veritat és molt més complexa que això. Així que pensa-t'ho dues vegades abans de dir que tens la raó en alguna cosa. Si en prens consciència, potser podràs canviar allò que veus. ## 2. La llei del mínim esforç **Com li costa a la nostra ment sortir de la zona de confort**. "Si ja estàs bé amb aquesta feina, per què buscar alguna cosa que t'agradi més, tens bon horari, és a prop de casa teva i, total, encara que no t'agradi gaire, al final fitxes i te'n vas". Us sona? És el vostre cervell que no vol gastar gaire energia en una cosa que no sap si sortirà bé o malament. No és que no vulgui, és que **es regeix per la llei del mínim esforç que probablement ha salvat la nostra espècie, moltes vegades, de l'extinció.** "La conservación de la energía ha sido esencial para la supervivencia de los humanos, ya que nos permitió ser más eficientes en la búsqueda de alimentos y refugio, competir por parejas sexuales y evitar depredadores", explica Matthieu Boisgontier. El nostre cervell avalua costos-beneficis i decideix si actua o no. Ara entens per què et costa tant anar al gimnàs, oi? O fer canvis a la teva vida… Per sort, la llei del mínim esforç compta amb **una altra part del cervell** que **s'ocupa més de la motivació, l'autorealització,** l'autoestima i potser la felicitat. I quan portem un temps en mode off, de vegades apareix alguna cosa que ens mou. O algú. I aleshores, després d'un període d'esforç, ens sentim millor. Hi ha estudis ( Michael Treadway, un psiquiatre investigador de la Harvard Medical School (EUA) que ens descriuen com **la dopamina, en certes regions del cervell,** ens ajuda a esforçar-nos i **ens motiva per realitzar tasques, que en principi la llei del mínim esforç no les faria**. El nostre cervell avalua costos-beneficis i decideix si actua o no. **Conclusió:** no oblidis que **alguns pensaments que tens**, que et fan mantenir-te en una mateixa situació (una feina que no t'acaba de…una relació que sembla que…m'encantaria tocar el piano però són tants anys que…) **neixen de la llei del mínim esforç**, que tot i que hagi salvat la nostra espècie en múltiples ocasions, **de vegades ens posa paranys.** Sobretot ara que ja no hi ha lleons pels carrers. Si decideixes fer alguna cosa i sortir de la teva zona de confort, trobaràs un aliat en el teu còrtex prefrontal, que omplint-se de dopamina, t'ajudarà a esforçar-te fins al final. ## 3. La supervivència de l'espècie El teu cervell també pensa en la supervivència, d'aquí que tinguem pors. La por ens ha protegit moltes vegades de perills que atempten contra la nostra vida. **Al cervell no li interessa la veritat, li interessa la supervivència** Veus un elefant complet? Quantes potes té? ![efecte òptic cara o copa](/images/blog/2019/06/cara-o-copa.webp) Veus una copa o dues cares? Quina és la realitat? Pot haver-hi més d'una manera de veure les coses? Si un caçador veu alguna cosa moure's en uns matolls i veu una pota, la seva ment reconstruirà ràpidament un animal, probablement un animal potencialment perillós. Així actua la meva ment, buscant perills on de vegades no n'hi ha. **Us estranya ara que quan penseu en un esdeveniment futur veieu tots els possibles perills d'aquesta situació?** Jo sempre dic que ens passem la vida veient possibles problemes futurs que potser mai no vindran i possibles solucions per tenir-les a mà per si vénen. Quina pèrdua de temps!! El nostre cervell està programat per sobreviure, no per ser feliç. Per això la tendència és a desconfiar, ser pessimistes, preocupar-nos constantment…Aquesta és la seva tendència, mantenir-te en alerta per prevenir possibles perills. Aleshores, **estem condemnats a pensar en negatiu?** No, el nostre cervell és modelable, està fet per adaptar-se a l'entorn on viu, per tant podem canviar aquesta tendència. ### Puc modelar la meva ment? **Abans es creia que a partir dels 7 anys les estructures cerebrals ja no es podien modificar**, que la plasticitat neuronal només es donava en la infància. **I estàvem equivocats**. El cervell sempre intenta trobar nous camins per desenvolupar funcions, per exemple, quan patim un ictus i una part del nostre cervell mor, durant l'any següent el cervell busca un altre camí per realitzar la funció que ha perdut i les persones tornen a caminar o a parlar, etc…tot i que hi haurà funcions que no es recuperin, n'hi ha moltes altres que sí. Això ens demostra com el nostre cervell treballa sempre per donar el millor de si. **La plasticitat neuronal no desapareix en la infància i això és una gran notícia.** Significa que el nostre cervell és modelable. Avui dia s'ha demostrat que **somriure fins i tot sense ganes segrega endorfines**, que **envoltar-nos de persones que ens estimen** i que estimem **té la capacitat de canviar el nostre cervell**, que fer coses pels altres segrega hormones que ens fan sentir plenitud, que **meditar 5 minuts al dia** té la capacitat de **construir noves rutes neuronals…** Els psicòlegs ens passem el dia ajudant la gent a pensar diferent, a modelar la ment, a crear noves rutes neuronals i veiem els canvis, gairebé com si fossin miracles. Així que no et deixis portar per les lleis ancestrals que regeixen el nostre cervell i torna a **ser l'amo/a d'allò que penses**. Per aconseguir-ho, no hi ha res millor que la meditació i sobretot [**el mindfulness**](/ca/com-el-mindfulness-ajuda-millorar-vida-fills/). Els orientals fa segles que controlen la seva ment i els occidentals hem d'aprendre d'ells. Si deixem que sigui ella la que controla els nostres pensaments, ja sabem quina és la seva tendència i també els resultats que genera: pors, negativitat, viure alerta a possibles perills, preocupacions… **Recorda: el teu cervell no està programat per ser feliç, està programat per sobreviure.** Si vols aprofundir més en [com dirigir la teva ment cap a la felicitat](/ca/descobreix-com-ser-felic-duna-manera-senzilla-i-eficac/), et recomano el nostre post