# Descobreix els 5 errors més freqüents que cometem com a pares > Ens enfrontem a les diferents etapes evolutives dels nostres fills amb informació del tipus: - **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Adultos - **Publicat:** 2016-01-24 · **Actualitzat:** 2016-02-15 - **URL:** https://elteuespai.com/ca/descobreix-5-errors-mes-frequents-com-a-pares/ - _Traducció pendent de revisió clínica._ --- Què difícil és ser pare cada dia! i sobretot fer-ho bé. Educar els nostres fills no és només ensenyar-los a vestir-se o a portar el plat a la pica, que ja costa aconseguir-ho, en el nostre **paper com a pares** hi ha molt més. Hem de **transmetre els valors** que volem que guiïn la seva vida i **ensenyar-los el que està bé i el que està malament,** tasca gens fàcil. Per fer tot això **no comptem amb una formació específica en paternitat**, el que normalment fem és deixar-nos guiar pel nostre **sentit comú** i pel que els nostres pares van fer amb nosaltres i així ens va! Ens enfrontem a les **diferents etapes evolutives** dels nostres fills amb informació del tipus: > “Si ahora te parece difícil espérate a la adolescencia” > > “Una hostia a tiempo te ahorra muchos problemas en el futuro” > > “Este niño está muy consentido, ya verás cuando sea más grande” Frases que, lluny d'ajudar, soscaven les nostres energies. **Com a pares hi ha coses que hem de tenir clares** i a més les hem de parlar i **consensuar** amb l'altre membre de la parella. Cal **dedicar temps a decidir quines normes posarem** i què és important que els nostres fills aprenguin i compleixin a ulls clucs. Aquestes seran les normes per les quals ens barallarem i amb la resta no malgastarem massa energia. Un cop tenim les normes, les hem de fer complir i **ens tocarà dir NO.** Com a pares hem de ser capaços de dir NO **d'una manera ferma però afectuosa**, que els transmeti que **estem amb ells a cada instant per ajudar-los** en el seu camí cap a l'edat adulta, però que serem ferms i intransigents amb certes coses, les importants, no amb totes. Per poder **exercir una bona autoritat**, hem d'haver tingut cura del vincle. Els teus fills han de créixer sabent que poden comptar amb tu i, per a això, tot el que fas en el teu dia a dia, suma o resta. Per això, he decidit recopilar aquí els **errors quotidians més comuns que cometem i que afebleixen aquest vincle:** ![errors que cometen els pares primerencs](/images/blog/2016/01/padres-primerizos.webp) ## 1. No l'escoltes Moltes vegades ens queixem que els nostres fills surten de l'escola i no ens expliquen res. De vegades **preguntes i no obtens respostes**. Com ha anat l'escola? i el segueix un silenci absolut o un monosíl·lab: bé. **No podem esperar que els nostres fills es comuniquin quan a nosaltres ens va bé**. Sovint ho fan en el pitjor dels moments, quan has de fer el sopar o toca banyar-se. T'assalten amb mil preguntes sobre coses ximples però que a ells els interessen molt. **Si en aquests moments inoportuns** els respons de manera tallant o **els manes callar,** **aconseguiràs** que, amb el temps, **el teu fill deixi de preguntar-te i deixi d'adreçar-se a tu,** tancant-se darrere d'una porta que després no obriràs. No pots conèixer bé el teu fill@ si no parles amb ell/ella. Per tant, com deia una bona amiga, quan el teu fill et parli “suelta el boli y sienta el culo” perquè **si no ho fas, algun dia et deixarà de parlar.** Facilita els **espais de comunicació** a casa teva, fes àpats en família, asseu-te amb ell@s a fer qualsevol cosa, juga, fes que col·laborin amb tu en les tasques domèstiques, el que sigui que us permeti passar una estona junts i li transmeti al teu fill@ que ets a prop i que pot comptar amb tu. ## 2. No el premies però sí el castigues Sovint **fem servir el càstig** per ensenyar als nostres fills@ **el que està malament**. Però **gairebé mai els diem el que han fet bé.** Al nostre país hi ha molta tendència d'aquest tipus. Un cap normalment no et crida al despatx per dir-te el bé que has fet la teva feina, quan et crida al despatx sol ser per renyar-te per alguna cosa. La resta del temps, en què se suposa que la teva feina ha estat bé, no sol adreçar-se a tu per a res. Doncs bé, aquesta tendència és la que ens emportem a casa. Jo he arribat a veure casos en què els pares només s'adreçaven al seu fill@ per renyar-lo, al final **el nin@ va decidir que la millor manera de cridar l'atenció dels seus pares era portant-se malament.** Es tracta d'equilibrar això, de **verbalitzar als nostres fills@ les coses que fan bé i que ens fan sentir orgullosos.** No es tracta de fer regals quan es portin bé, aquest no és el concepte. Es tracta de **prestar-los tota la nostra atenció quan fan alguna cosa que està bé**, alguna cosa que volem que estigui en la seva conducta sovint i no només quan fan alguna cosa malament. ## 3. El compares i etiquetes Aquest és un altre hàbit molt freqüent. **Veus el teu germà el bé que menja?** Són frases que, lluny de motivar el teu fill@ a portar-se bé, el que generen és frustració, ràbia i gelosia. Encara que la nostra intenció sigui bona, no encertem en la forma. Cal **evitar comparar**, ni entre germans, ni amb altres companys de classe ni amb absolutament ningú. **L'única comparació sana** que jo conec **és la que et compares amb tu mateix.** Molt relacionada amb això hi ha l'etiqueta, frases com **"ets ximple", "sempre ho fas malament",** o qualsevol tipus de **frase que reflecteix impossibilitat de canvi** és una làpida. No cal etiquetar, quan fem **una crítica ha d'anar dirigida a la conducta** i no al nen/a. Si jo dic **"això que has fet no està bé"** no li dic al nen "dolent" ni tan sols li dic que es porta malament, l'únic que transmeto és que un fet concret no és el correcte i **això es pot canviar.** ## 4. Li crides ![cridar els teus fills](/images/blog/2016/01/chichar.webp)Hi ha vegades que no es pot evitar, per molt que **intentes tenir paciència**, arriba un moment que se t'escapa **i li crides.** El crit és una de les pitjors maneres que tenim per adreçar-nos als altres i és justament la més usada amb els nen@s. [**Com et sents quan algú et crida?**](/ca/5-raons-per-deixar-de-cridar-els-fills-10-claus/) Doncs multiplica-ho per deu mil i tindràs una idea de com se sent el teu fill@. Encara que no acostumem a cridar els nostres amics, companys de feina o caps, a casa i amb les persones que més estimem, descarreguem aquesta ràbia. No cridis el teu fill@ i quan se t'escapi, demana disculpes, que sàpiga que no era la teva intenció fer-ho. ## 5. Li fas pressa No respectem els temps dels nostres fills@. Sempre **els fem anar de pressa**. La noció de temps és una cosa molt difícil d'adquirir, pensa que fins als nou anys, aproximadament, no som capaços d'entendre un rellotge i això no garanteix que entenguin realment què és el temps. Llavors, no podem pretendre que entenguin què són exactament cinc minuts o què significa exactament que no arribem a l'escola. **El temps és la nostra responsabilitat,** nosaltres l'hem de gestionar bé, aixecar-los amb temps perquè vagin tranquils i marcar el que toca fer a cada moment. Després hi ha les extraescolars, surten corrent de l'escola sense temps per berenar i se'n van corrent a ball, a anglès, a música. Quan juguen? Respectar el temps dels nostres fills@ significa: **aixecar-los amb temps** per no anar amb presses, **marcar-los els temps** per evitar els crits i l'estrès a l'últim moment, **no omplir-los d'activitats extraescolars** cada dia, **ni omplir d'activitats tots els caps de setmana. Permet que juguin amb calma i comparteix el teu temps amb ells.** ### Conclusions: Aquests són només alguns dels errors, segur que n'hi ha molts més. Jo mateixa cometia molts d'ells, però cada vegada ho faig millor. Aprenc cada dia a ser mare i els meus fills són els meus millors mestres. **Quants errors dels descrits cometes? Quants d'ells deixaràs de cometre a partir d'avui?**