# Què és el desaferrament emocional? Ens ajuda a ser més lliures?

> Cada estiu em marco un objectiu, de vegades és llegir-me un llibre que fa temps que tinc ganes de llegir però que no he trobat el moment, de vegades és fer...

- **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Adultos
- **Publicat:** 2017-11-23 · **Actualitzat:** 2020-06-13
- **URL:** https://elteuespai.com/ca/desaferrament-emocional-ens-ajuda-a-ser-mes-lliures/
- _Traducció pendent de revisió clínica._

---


**Cada estiu em marco un objectiu**, de vegades és llegir-me un llibre que fa temps que tinc ganes de llegir però que no he trobat el moment, de vegades és fer més esport. L'any passat, si no recordo malament, va ser passar més temps amb els meus fills i aquest any vaig decidir practicar el desaferrament. I encara que no puc veure la cara que feu en llegir això, intueixo que és la mateixa que van fer la meva família i amics quan els ho vaig dir.

Ha estat molt divertit i hem fet un miler de bromes amb això. Ha estat la broma estrella de l'estiu.

Però el que m'ha quedat clar és que **aquest concepte no s'entén** i no s'entén **perquè no és gens fàcil.** Tanmateix, **cada cop es parla més del desaferrament** perquè és fonamental per a la nostra **salut mental** i la nostra **felicitat**. Així que anirem per passos, primer el definirem i després donarem els punts per poder posar-lo en pràctica.

## Primer veurem la definició d'aferrament

Per definir desaferrament, **primer cal entendre què és l'aferrament:**

*"L'aferrament és un estat emocional de dependència a una cosa, a una situació o persona".*

El primer a definir-lo va ser **el psicòleg John Bowlby**. Segons ell, **la conducta d'aferrament té dues funcions** bàsiques: **una funció biològica**, que és obtenir protecció per assegurar la supervivència, **i l'altra de caràcter més psicològic**, la d'adquirir seguretat.

És clar que quan naixem depenem dels altres per a la nostra supervivència i per això l'aferrament és tan important. Però aquí no parlaré de les teories de l'aferrament, que n'hi ha moltes i molt interessants. Això ho faré en un altre article.

El que sí que vull recalcar és que **per als budistes l'aferrament és una actitud que sobreestima les qualitats d'un objecte o persona i després s'hi aferra.** M'aferro a les persones, situacions o coses fins que les faig necessàries per a mi i així em faig dependent d'elles. Com podeu veure, el concepte d'aferrament aquí és diferent.

Per a mi, **la definició d'aferrament té una mica de les dues definicions**. **L'aferrament en la infància** és necessari per créixer perquè **et nodreix, sobretot, emocionalment** i t'ajuda a sortir al món **més segur**. Però aquest aferrament pot **convertir-se en necessitat de l'altre** per sentir-me segur i això en l'edat adulta és un problema. L'aferrament a una persona, a una situació o a una cosa pot **portar-me a pensar que és imprescindible a la meva vida** i això tard o d'hora em farà patir i dependre. Si depenc d'alguna cosa o d'algú, deixo de ser lliure.

Hi ha moltes[ relacions tòxiques](/ca/per-que-sempre-acabo-relacio-parella-toxica/) que s'originen en un mal aferrament i una dependència emocional.

**El màrqueting ha estat el primer interessat a fomentar l'aferrament,** a **generar necessitats on no n'hi ha**. Tinc un mòbil que funciona però en surt un de millor al mercat, realment no el necessito perquè ja en tinc un, però es genera en mi una nova necessitat.

Arribats aquí us preguntareu, **l'aferrament és bo o dolent?** Doncs, un cop més, constato que una mateixa cosa pot ser dolenta i bona alhora. **L'aferrament és necessari per créixer,** per sentir-nos segurs, per nodrir-nos emocionalment i la seva funció és que siguem adults autònoms i independents. Per tant, **l'aferrament ha de donar pas al desaferrament** tard o d'hora. Jo no puc dependre dels meus pares tota la vida per sentir-me segur perquè és probable que els perdi pel camí. **Res no dura per sempre,** per tant si jo m'aferro a alguna cosa i la perdo, patiré.

## Ara sí, què és el desaferrament?

El desaferrament mal entès pot semblar pur egoisme, però res més lluny de la realitat. **Practicar el desaferrament no significa trencar víncles** amb tot allò que és important per a mi, ni tan sols significa deixar de tenir objectius o de voler coses. Més aviat significa que encara que jo vulgui alguna cosa, no la necessito per viure feliç.

![desaferrament casa petita o gran](/images/blog/2017/11/casa-grande-o-casa-pequena.webp)

Puc voler una casa **més gran**, però **puc alhora aprendre a apreciar la que tinc**, a valorar el que té de bo, a millorar el que no m'agrada, a agrair la sort de tenir un sostre i entendre que **encara que vulgui una casa més gran, no la necessito per viure**. Aquesta casa que tinc ara ja em fa feliç, compleix amb totes les meves necessitats. Tal vegada, algun dia em compri una casa més gran, però tot i així, no hauré viscut només pensant en això, hauré gaudit del camí. O tal vegada, mai no me la compri i tot i així sigui feliç amb el que tinc.

**Aquest és el poder del desaferrament**, no deixo de voler coses o persones, simplement **deixo d'aferrar-m'hi com si fos l'única cosa important.** És anar mirant el camí i no el resultat. Els excessos ens posen cadenes i no ens deixen ser lliures.

En les nostres **relacions personals**, el desaferrament és **clau per al nostre benestar**. Puc relacionar-me amb tu d'una manera més lliure, deixant espais per a la individualitat. T'escullo però no et necessito, prefereixo estar amb tu però puc estar sense tu. Gaudeixo de compartir el meu temps amb tu, però no visc amb la por de perdre't. **L'amor deixa de ser necessitat per ser només amor.**

> *"Desaferrament és aprendre a estimar, a apreciar el que tenim i a involucrar-nos en les relacions d'una manera més sana i equilibrada"*

Fàcil, oi?

Doncs ara a posar-ho en pràctica:

## Com ho poso en pràctica?

![desaferrament](/images/blog/2017/11/desapego-300x180.webp)

Aquí et deixo alguns dels passos que jo mateixa he seguit. Com a terapeuta els treballo diàriament amb els meus pacients en les nostres sessions de creixement personal. No sempre és senzill però els resultats són meravellosos.

### Tingues cura de la teva columna personal

**Tu ets responsable de tu mateix**. No pretenguis deixar en els altres aquesta responsabilitat. Ningú no ha de tenir cura de tu, llevat de tu mateix. Ningú no ha de retirar-te les pedres del camí, ni caminar per tu. Si vols anar al gimnàs, ves-hi, no esperis que algú t'hi apunti, et busqui un forat a l'agenda i t'animi a anar-hi. **Això és la teva responsabilitat.**

**Tu ets l'artífex de la teva vida i de cada pas que fas.**

Cultiva la teva pròpia felicitat, sent-te responsable, madur, pren consciència de les teves decisions i de les seves conseqüències, tria per tu mateix i no deixis mai que el teu benestar i la teva salut mental depenguin sempre de cors aliens.

**Ja n'hi ha prou d'esperar que els altres facin la teva feina i et facin feliç**, perquè això no passarà. Pren les regnes de la teva vida i del teu benestar personal, perquè tal com el seu nom indica, el teu benestar és **personal i intransferible.**

### Viu el teu present i accepta'l

Has sentit a parlar del [**mindfulness**](/ca/com-el-mindfulness-ajuda-millorar-vida-fills/)? Viu aquí i ara. Deixa de viure en el passat o en el futur perquè un excés de passat és tristesa i un excés de futur ansietat. **Viure i ocupar-se només del present és molt més fàcil** que viure pensant en aquell passat que ja no podem arreglar o aquest futur que és incontrolable i de vegades incert. Només podrem gaudir del que fem, quan el nostre cos i la nostra ment estiguin alineats.

Per ajudar la teva ment a centrar-se en el present, res millor que començar a practicar la meditació per aconseguir-ho.

**Accepta que les coses són així**, no tot està sota el nostre control. La vida flueix i res no perdura. Tot està en constant canvi i jo he d'aprendre a acceptar i deixar d'intentar canviar-ho tot i de controlar-ho tot. Moltes vegades les coses són com són, pel seu ordre natural i jo només he de seure i mirar. **Hem d'aprendre a fer més d'observadors que de jutges**. No jutjar tant les persones o les coses i entendre que són com són, ni millor ni pitjor, simplement són.

> *"Si visc en el present i l'accepto, sense jutjar-lo, aconseguiré viure en pau"*

![cartell viu el moment](/images/blog/2017/11/vive-el-momento-257x300.webp)

### Aprèn del canvi

La vida està en constant canvi, res no perdura i tot es mou. El món continua girant i els dies passen i cap no és exactament igual. Saber **adaptar-se al canvi és essencial** per a la supervivència, perquè és la forma natural de les coses.

Els amics se n'aniran i en vindran d'altres, les persones que estimem desapareixeran o moriran, els nens creixeran i tu envelliràs, és una llei universal.

**L'aferrament no m'ajuda a avançar** en els canvis, quan tot al meu voltant canvia, jo també ho he de fer, no puc aferrar-me al passat, ni a les coses, ni a les persones, perquè em quedaré ancorat, aferrat al dolor de la pèrdua.

Tot canvi i tota crisi m'ajudaran a créixer com a persona. Hem d'aprendre a acceptar els canvis i a treure'n el màxim profit. Això no significa que no plorem una pèrdua, l'hem de plorar, acceptar-la, eixugar-nos les llàgrimes i continuar caminant.

Per això el desaferrament és tan necessari.

Hi ha un llibre ideal per entendre això que [us recomano](https://www.amazon.es/%C2%BFQui%C3%A9n-llevado-queso-Narrativa-empresarial/dp/8495787091/ref=as_li_ss_tl?ie=UTF8&linkCode=sl1&tag=360k-21&linkId=4d83f1a079562281bc0763bc79c648b2):

[![portada llibre Qui s'ha endut el meu formatge?](/images/blog/2017/11/mi-queso-194x300.webp)](https://www.amazon.es/%C2%BFQui%C3%A9n-llevado-queso-Narrativa-empresarial/dp/8495787091/ref=as_li_ss_tl?ie=UTF8&linkCode=sl1&tag=360k-21&linkId=4d83f1a079562281bc0763bc79c648b2)

### Agraeix el que ja tens

Massa sovint, ens trobem vivint en els nostres desitjos. **Centrats en allò que ens falta, en el que no tenim**. Aleshores ens envaeix una **sensació d'insatisfacció** difícil de gestionar.

Hem d'**ensenyar la nostra ment a centrar-se més en el que ja té** que en el que li falta, perquè si no correm el risc de convertir-nos en l'etern insatisfet. Perquè et diré un secret: **sempre hi haurà alguna cosa que ens falti.**

Un cop més, el desaferrament serà el nostre gran aliat. Quan no m'aferro a les coses convertint-les en el centre de la meva vida, soc més feliç i més lliure. Perquè no genero una necessitat. Puc tenir objectius, puc voler tenir alguna cosa que ara mateix encara no tinc i forjar un camí per aconseguir-la. El que no puc és aferrar-me a aquest objectiu com si fos indispensable per a la meva felicitat.

> *"Si no ets feliç amb el que tens, difícilment ho seràs amb el que et falta"*

Per ajudar-te a fer-ho, hi ha **un exercici** que moltes vegades faig servir en teràpia, el dels **agraïments**: durant dues setmanes, **cada dia abans d'anar a dormir, agraeix a la vida tres coses que tens i no en repeteixis cap en aquests 15 dies.** Descobriràs la quantitat de coses que ja tens i que mai no valores. Sentir agraïment pel que tinc m'apropa més a la felicitat que sentir només anhel pel que encara no tinc.

## Conclusions

> *"Tot el que necessites per ser feliç ja va amb tu, deixa de buscar-ho fora i practica el desaferrament" ;)*