# De perfeccionista a perfeccionista, deixa que t'ho expliqui > Si ets dels que vols donar el 150% de tu i mai et sembla prou bo, si dediques molt de temps a la teva vida professional, si creus que no... - **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Adultos - **Publicat:** 2019-10-31 · **Actualitzat:** 2019-10-31 - **URL:** https://elteuespai.com/ca/de-perfeccionista-a-perfeccionista-deixa-que-tho-expliqui/ - _Traducció pendent de revisió clínica._ --- ## Ets perfeccionista? Si ets dels que vols donar el 150% de tu i mai et sembla prou bo, si dediques molt de temps a la teva vida professional, si creus que no hi ha terme mitjà, o una cosa està molt bé o està malament, que només hi ha una manera de fer les coses, la perfecta, és molt probable que siguis un perfeccionista. El perfeccionisme **és un tret de personalitat** que en alt grau pot portar **problemes psicològics** importants que requereixin tractament, però que en un grau mitjà pot ser molt bo i **treure el millor de tu.** **L'excés de perfeccionisme pot provocar conseqüències negatives**, per exemple: viure més tensos, estar més angoixats, no gaudir dels assoliments i, fins i tot, un sentiment de fracàs malgrat fer bé les coses. Mai no és suficient, sempre pot estar millor. **Aquest estat genera ansietat i rigidesa**. És una **necessitat de control** absolut sobre tota la seva vida, perquè res no s'escapi a l'atzar i no pugui sortir malament. Quan cometen un error, el sentiment de culpa els envaeix, no es permeten equivocar-se. El món és com un gran judici, sempre estan sent jutjats i el pitjor dels jutges són ells mateixos. Però no tot és dolent, **com a bon perfeccionista si et proposes canviar això, ho aconseguiràs**, només has de trobar un motiu per fer-ho. De tot a res, hi ha molt espai. De 0 a 100 hi ha 99 números. Només es tracta de rebaixar l'exigència que tens amb tu mateix i amb els altres. Permetre't cometre errors com tot ésser humà, entendre que no ho pots controlar tot i que el temps que perds buscant la perfecció és temps que no dediques a altres coses (el teu benestar, la teva família, els amics…). **La vida és molt més que ser perfecte, és ser feliç**. Si vols aprofundir més sobre aquest tema et recomano el nostre post [ETS PERFECCIONISTA? VOLS DEIXAR DE SER-HO? ](/ca/ets-perfeccionista-vols-deixar-de-ser-ho-descobreix-les-claus/) Però aquest post no va d'això, **aquest post va d'un conte:** ## El rei de Perfectilàndia ### El regne pròsper i la necessitat de control Hi havia una vegada un rei que va convertir una petita aldea en un gran regne. Gràcies a les seves ganes de fer bé les coses i de no rendir-se mai ni sortir-se del bon camí, havia aconseguit tenir el regne més pròsper d'aquelles terres. Se sentia orgullós i es proposava fer-ho millor cada dia, superant-se a si mateix i controlant les possibles amenaces que poguessin aparèixer. Tenia tanta por de cometre un error que acabés amb el seu regne, que va començar a organitzar-ho tot d'una manera molt estricta perquè res no quedés a l'atzar. Feia llistes i llistes de les tasques que s'havien de realitzar i com fer-les. Per a ell només hi havia una manera correcta de fer bé les coses i era la que ell deia. Ho controlava tot, com paraven la taula els criats, posant els coberts en un ordre exacte, com entrenava el seu exèrcit complint de manera estricta les normes…des del més petit fins al més gran era controlat pel rei, que no delegava res als seus súbdits. Creia que si volia que les coses es fessin bé, les havia de fer ell mateix. ### El preu del control Aviat va deixar de tenir temps per jugar amb les seves filles i ja mai no se'l veia cavalcar amb el seu preuat cavall que havia deixat abandonat als estables. El seu rostre va canviar de color, els seus mofletes ja no eren rosats com abans, ara eren blancs i les seves ulleres gris fosc. Solia estar de mal humor i ja mai no celebrava els seus famosos sopars amb els seus amics. No podia perdre el temps amb ximpleries, perquè tenia al seu càrrec un regne!! ### La por a l'escassetat I encara que el seu regne creixia i creixia i la seva fortuna era de les més grans del lloc, el rei no aconseguia deixar de preocupar-se. I si algun dia es quedava sense diners? Amb aquest pensament va manar construir una petita fortalesa dins de les muralles vigilada dia i nit, on va començar a guardar diners i riqueses per a possibles crisis futures. No volia que mai li faltés de res a la seva família. Va ser tal la seva obsessió que ell mateix supervisava totes les compres que es feien a palau. Es van acabar els vestits cars i les joies. Els banquets que abans servien per celebrar qualsevol conquesta de l'exèrcit o els aniversaris de les seves filles es van deixar de fer. De manera que Palau es va transformar en un lloc gris i avorrit i ple de normes a complir. ### Els càstigs i la rebel·lió En aquest ambient, no van trigar gaire a aparèixer les primeres festes clandestines. Fins que un dia el rei les va descobrir. Ple de ràbia i de preocupació va començar a imposar grans càstigs a qualsevol desobediència que hi hagués. Les normes s'havien de complir, sense excepcions i va instaurar la pena de mort. Qui gosés organitzar una festa clandestina moriria a la forca. La seva ràbia creixia quan pensava en com d'ingrats eren tots. Amb el que ell havia fet per aquest regne i així li ho pagaven. Els càstigs van anar en augment i el descontentament del poble també. Una nit, el rei que ja feia temps que no aconseguia dormir plàcidament, va sentir música que venia dels soterranis. Va baixar amb la seva guàrdia personal i quan va arribar a baix no podia creure el que els seus ulls veien, una festa amb músics i bufons, al seu propi Palau! Però el pitjor va ser veure que les seves filles hi eren presents. Va jurar que descobriria qui era l'organitzador i responsable i que el penjaria davant de tot el poble. Una setmana després penjava la seva pròpia filla. De res van servir les súpliques de la reina, ell havia de fer complir les normes més que ningú perquè ell era qui les posava. Després d'allò ja no va tornar a ser el mateix, es va perdre en la seva bogeria i el seu regne va anar desapareixent. ### El final del rei perfeccionista Un matí es va llevar i es va acostar a l'estable per plorar al costat del seu cavall. Però ja no hi era. Va mirar al seu voltant i va veure un regne en ruïnes, buit i desolat. I així va ser com un matí el rei de la perfecció va obrir els ulls per fi i va veure que ho havia perdut tot.