# Com detectar si el nostre fill/a té anorèxia? > L'Anorèxia Nerviosa està reflectida dins dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) al DSM-V. Els TCA són trastorns mentals... - **Autor:** eugenia-olego · **Categoria:** Infantil - **Publicat:** 2014-12-29 · **Actualitzat:** 2019-10-03 - **URL:** https://elteuespai.com/ca/com-detectar-si-fill-te-anorexia/ - _Traducció pendent de revisió clínica._ --- L'***Anorèxia Nerviosa*** està reflectida dins dels **Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)** al DSM-V. Els **TCA** són trastorns mentals caracteritzats per **una por desmesurada i obsessiva a engreixar-se**, tant en el present com en el futur, on la necessitat d'aprimar-se es converteix en la base de totes les decisions (sentir-se bé està condicionat al que han menjat o han deixat de menjar, al que marca la bàscula, a la talla, etc.). **Aquesta obsessió dóna lloc a distorsions cognitives respecte a la percepció del cos** i del menjar. Afecten la vida de l'individu en tots els seus àmbits (conductual, emocional i vivencial). **L'anorèxia és un trastorn mental** que consisteix en **una pèrdua voluntària de pes** per un **desig obsessiu d'aprimar-se**. Aquesta pèrdua s'aconsegueix a través de: la reducció de l'alimentació, exercici físic excessiu, ús de medicaments (laxants o diürètics) i vòmits provocats. Si l'**anorèxia** s'inicia en les primeres etapes de l'adolescència, hi ha un retard en el creixement (en lloc de pèrdua de pes) i/o pot retardar-se l'aparició de la regla (en el cas de les dones). ### Epidemiologia: A Espanya, els últims estudis realitzats coincideixen a assenyalar una taxa de prevalença de casos de **TCA** en població adolescent de prop d'un 4,75%; concretament, hi ha un 0,4% de casos d'anorèxia en aquesta població! L'edat d'inici es desenvolupa normalment a la pubertat-adolescència, encara que en alguns casos poden aparèixer als 40 anys o en l'etapa infantil. Afecten molt més les dones que els homes (6 dones per cada home). ### Pronòstic: En el 50% dels casos hi ha una recuperació completa, en el 30% la recuperació és parcial (el curs és crònic), i en el 20% hi ha problemes residuals (problemes digestius, incapacitat de tenir fills,..). Finalment, hi ha casos de mortalitat precoç (5-10%), principalment per complicacions cardíaques i suïcidi. ![Anorèxia Santa Coloma de Gramenet](/images/blog/2014/12/anorexia-el-teu-espai-230x300.webp) ## Factors a tenir en compte: A continuació mostrarem factors que es reflecteixen en el trastorn: ### Factors psicològics: - Hi ha una distorsió de la imatge. És a dir, encara que el/la pacient estigui extremadament prim/a, aquest/a se seguirà veient gras/grassa. - Baixa autoestima - Pensaments no reals. Per exemple, alguns/es són catastrofistes perquè pensen que si s'engreixen 100 grams, tothom se n'adonarà. - Perfeccionisme - Rigidesa - Autoexigència - Meticulositat - Alexitímia: Incapacitat que té el pacient per adonar-se dels seus sentiments, emocions; és a dir, del que està passant en general. - Inestabilitat emocional - Obsessions i rituals. Poden fer rituals de realitzar 200 abdominals al dia. - Símptomes d'ansietat i depressió - Baixa consciència de la malaltia. No són conscients que estan davant d'un problema. ### Factors conductuals: - Disminució de les quantitats de - Restricció de la ingesta: mentir, excusar-se, llençar, trossejar, assecar l'oli amb un paper, amagar i manipular el menjar. Alguns/es, després del menjar, van al lavabo. - Agressivitat i hostilitat davant els àpats. - Evitar àpats familiars i socials - Intentar controlar com es cuina - Comentaris freqüents sobre el menjar i el cos: veure les calories dels aliments, forma en què estan cuinats, pendents del plat dels altres, sentir-se plens i grassos, preguntar si han engreixat,.. - Hiperactivitat física. Necessiten estar en constant activitat (veure pel·lícules, no fer la migdiada, practicar molt esport, fer excessives activitats acadèmiques i/o laborals,…) - Dorm poc i la seva capacitat de concentració disminueix - Pèrdua de pes - Obsessió amb la bàscula ### Factors socials: - Aïllament Social. Eviten les relacions socials ja que aquestes estan condicionades a com es veuen físicament i a les comparacions amb els altres. - Conflictivitat familiar - Hipersensibilitat a la crítica - Dependència dels altres. Necessitat que els valorin positivament. - Egocentrisme. El pacient esdevé cada cop més egocèntric ja que es consumeix en les seves pors, obsessions i rituals. ### Factors clínics: - Pèrdua de pes o no increment - Hi pot haver vòmits. - Disminució de l'hormona tiroide - Lanugo. Pèrdua del pèl - Alopècia - Pell seca - Restrenyiment - Anèmia - Pujada del colesterol. Quan hi ha una notable pèrdua de pes, augmenta el colesterol - Amenorrea. Absència de menstruació ## Com sospitar que estem davant d'una anorèxia: **El primordial és que els pares acudeixin a un professional** si tenen la sospita que el seu fill/a està **INICIANT i COMPLINT** amb algunes de les característiques esmentades anteriorment. A continuació donarem unes pistes per ajudar els pares a detectar el possible trastorn: - **Deixar de menjar** a causa d'una **por irracional a engreixar-se** i que aquesta sigui el seu principal objectiu, per tant això pot afectar la qualitat de vida de l'adolescent. De tota manera, és normal que un adolescent vulgui controlar el seu pes sempre en els seus límits de normalitat; però en el moment que el pes que desitgen és més baix del normal i això cada cop va a més, aquí estem parlant d'un problema. - Si inicia dietes d'aprimar sense necessitat i d'una **manera obsessiva**. És molt típic que comencin a voler "ser experts" en calories, tipus d'ingredients que té el menjar,… - Pot haver-hi amenorrea (absència de menstruació per un període superior a 3 mesos). - **Excés d'exercici físic** amb la finalitat **de perdre pes**. - Evitar àpats familiars o socials. O ella mateixa vol cuinar amb la finalitat de controlar la quantitat de menjar al seu plat. - **Es mostra irritable** amb qualsevol cosa, especialment amb **relació amb el menjar**. Si els pares li comenten que estan preocupats, ells **no reconeixen això com un problema.** - Deixen de quedar amb els seus amics. Penseu que els bons amics poden parlar que ell/ella tenen un problema, i això no ho volen acceptar. ### Com actuar les famílies davant el problema: **Aquest trastorn no és fàcil de portar**, sobretot per a les persones que estan al voltant. Per això volem facilitar una guia que ajudi els pares a què fer davant d'una **possible anorèxia**: - Parla-li de la teva preocupació sobre el seu COMPORTAMENT davant el menjar. Expressa els teus SENTIMENTS davant d'ell/ella, no en el seu pes o el que mengen. Comparteix amb l'adolescent que estàs preocupat davant la conducta que estan tenint. Explica-li que aquests comportaments han d'indicar que pot haver-hi un problema i que es necessita l'ajuda d'un professional. - Espera resistència. Pensa que a ell/ella li costa acceptar que està davant d'un trastorn. A més, aconseguir el seu objectiu li ha costat moltíssim. - Mantén-te ferm. Estem lluitant a contracorrent, però hem de ser resistents davant d'ella. - **No fer comentaris davant el seu físic, sí del seu canvi de conducta.** Els comentaris davant el seu pes o aparença, només fan REFORÇAR la seva OBSESSIÓ amb la imatge del seu cos. - **Evita la culpa o la pena a l'adolescent.** No facis servir el "TU": "**Tu necessites menjar**" o "**tu estàs sent irresponsable amb els teus actes**". Més aviat utilitza el "JO" per fer comentaris com: **"Estic preocupat/da pel teu rebuig a esmorzar o menjar"** o "Estic preocupat per la teva conducta aquests últims mesos" - No utilitzis solucions simples com: "Si tu paressis de fer això, llavors tot estaria bé". - **Dóna-li tot el teu afecte i comprensió**, realment ho necessiten. Però no oblidis ser ferm davant els teus objectius. ### Hem d'anar a un especialista? Com hem esmentat en un altre punt, **s'ha d'anar a un professional al més aviat possible.** No deixeu passar el temps, com més aviat es detecti el problema, **més ràpida serà la recuperació.** Aquest trastorn va empitjorant, de manera que si no és tractat correctament s'ha de dur a terme una hospitalització quan la vida del pacient corre perill. **En el moment del tractament és essencial que existeixi una col·laboració estreta entre els professionals, la família i el pacient.** Ser comprensius en tot moment amb l'adolescent i sempre seguint la guia que us ofereixen els especialistes. Si té alguna consulta [clica aquí](/ca/contacte/) ![anorèxia adolescents](/images/blog/2014/12/anorexia-tca-300x104.webp) Per concloure, proporcionarem **el testimoni** d'una dona de 33 anys que va patir anorèxia als 13 anys: - *"Miro enrere per pensar en aquesta etapa i ho veig com un episodi negre, de vegades és gairebé com un núvol. Suposo que el nostre cervell emmagatzema capítols de la nostra memòria en diferents llocs i aquest vol quedar-se una mica amagat.....no obstant això, aquesta és una bona oportunitat per fer memòria!* *El primer que recordo són aquells comentaris esporàdics sobre el meu físic durant la meva adolescència: d'alguna família, algun amic. Aquells comentaris que, fets sense pensar, van afectar la forma com em veia... i és que als 13 anys les nostres idees i la nostra personalitat estan en ple creixement. Jo només sentia que cada cosa que passava a la meva vida tenia molta importància i s'havia de prendre seriosament: els estudis, els amics, l'amor, i per conseqüència el meu aspecte. En pocs mesos havia perdut gran part de la meva massa muscular... i no m'adonava que això podia tenir conseqüències fatals! Em mirava al mirall i em veia cada cop més grassa quan en realitat era tot el contrari. Recordo els meus pares desesperats sense saber què fer. En una ocasió vaig veure als ulls de la meva mare pura desesperació i suposo que això em va fer reflexionar i demanar ajuda! I ho vaig fer i és una de les decisions de la meva vida de la qual em sento més orgullosa no només perquè vaig salvar la meva vida sinó perquè vaig començar una de nova: amb les meves pròpies idees, la meva personalitat.* *Actualment sóc una persona completament feliç i orgullosa d'haver aconseguit superar aquesta etapa. Ara ho puc veure com un aprenentatge de superació a la meva vida".* Si desitja ampliar la informació posi's en contacte amb nosaltres. [Clicant aquí.](/ca/contacte/)