# Com despertes els teus fills al matí? > Ets dels que criden i corren de bon matí perquè no arribeu mai d'hora a l'escola o ets dels que prefereixen matinar i anar amb calma? - **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Infantil - **Publicat:** 2016-04-17 · **Actualitzat:** 2016-04-23 - **URL:** https://elteuespai.com/ca/com-despertes-els-teus-fills-al-mati/ - _Traducció pendent de revisió clínica._ --- Ets **dels que criden i corren de bon matí** perquè no arribeu mai d'hora a l'escola o ets dels que prefereixen matinar i **anar amb calma**? T'has plantejat mai què és **el que vols que recordin els teus fills** de la seva infància? Jo ho he fet moltes vegades i recordo que **els meus matins quan era petita eren dels estressats**. Sempre anàvem corrents perquè arribàvem tard, recordo nervis, estrès i malestar. I tot i que **tenia molt** **clar que això no ho volia per als meus fills**, hi havia matins que s'hi assemblaven molt. Així que **un dia em** **vaig fer un plantejament** i em vaig proposar canviar això. Avui vull compartir amb vosaltres com ho vaig fer. **Vols deixar de córrer i cridar al matí?** Doncs posa-t'hi de valent i segueix aquests passos: ### 1.Aixeca't abans Obvi, oi? **Necessites més temps per anar tranquil i això només s'aconsegueix si matines una mica més,** de vegades n'hi ha **prou amb 10 minuts**, però aquests 10 minuts canviaran la teva manera de començar el dia. Jo vaig decidir aixecar-me abans i preparar l'esmorzar, quan el tinc llest començo a aixecar tothom. Avanço feina i tinc una estona de tranquil·litat matinal, d'estar sola i en silenci a la cuina. M'agrada el silenci al matí. ### 2. Desperta els teus fills de bon humor **Començar el dia a crits i amb presses no és una bona manera de començar-lo.** És millor fer-ho de bon humor. Per això desperta els teus fills amb **2 minuts de marge** perquè **sigui un moment agradable,** pots ficar-te un dia al seu llit i fer-li pessigolles, un altre dia pots cantar-li una cançó divertida, un altre acariciar-li la careta,…**No permetis que el mal humor entri a casa teva de bon matí.** Jo recordo que una vegada li vaig dir que jo era la provadora de llits i que havia provat tots els llits de la casa i el seu era el millor, així que havia decidit fer-lo fora per ficar-m'hi jo. Li va fer molta gràcia i de vegades m'ho recorda. ### 3. Marca tu el temps **Els nens no tenen noció del temps**, poden saber que un minut té 60 segons i fins i tot manejar-se amb el rellotge a la perfecció i tot i així no tenir clar que **5 minuts passen volant** i que si s'entreté jugant arribarà tard. Si ens passa als adults que quan estem entretinguts se'ns passa el temps sense adonar-nos, com no els ha de passar als nens? Per tant, al matí,** has de marcar molt bé els temps**, ara toca les dents, ara toca vestir-se **i anar mirant que no s'entreté i se li'n va el sant al cel.** ### 4. Recorda que la responsabilitat és teva Si arribeu tard és perquè no has fet les coses bé. **Ells no poden ser responsables d'això**, no podem carregar sobre les seves petites espatlletes **el pes d'organitzar bé un matí per arribar a temps**. La seva responsabilitat és jugar, aprendre, ser curiosos i fantasiejar. Si alguna vegada em venen uns pares i em diuen: la meva filla de 8 anys es posa el despertador, s'aixeca, esmorza i es vesteix sense que ningú li hagi de dir res i m'espera puntual a la porta amb la motxilla posada, els diré sense dubtar-ho que alguna cosa està passant, una nena tan supersresponsable no toca als 8 anys. Amb això **no vull dir que no tinguin responsabilitats, al contrari, han de tenir les que els toquen**. Però no la de calcular el temps per arribar a l'hora. ### 5. Les ordres no les senten, tenen sordesa selectiva Els nens tenen un atribut especial i és la **sordesa específica per no escoltar el que no els interessa** i jo no dic que sigui dolent, segur que és boníssim, així no perden el temps amb ximpleries com rentar-se les dents o posar-se el pijama. **Quan jo dono una ordre, l'he de fer complir**. De vegades, per no dir sempre, els nostres fills no ens fan cas a la primera, ni a la segona, ni tan sols a la tercera. **La majoria de les vegades ni tan sols ens han escoltat** perquè sentir sí que senten però escoltar és diferent. Així que quan jo els dic que es rentin les dents des de l'altra punta de la casa i pretenc que em sentin i que ho facin ipso facto, és que m'he d'haver tornat boja perquè això no ho fan mai. #### Què he de fer, doncs? **Donar les ordres ben a prop**, **assegurant-nos** que ens **presten la seva atenció**, **avisar** fins a **3** **vegades** i si no fan cas anar pausadament sense alterar-me, **agafar-lo de la mà i portar-lo a fer el que els havia** **dit**. Però sense enfadar-me, simplement **fent complir l'ordre.** Perquè moltes vegades, quan no aconseguim que ens facin cas, el que sol passar és que l'ordre que vam donar es perd en l'oblit i no es fa i això ens resta autoritat cada dia. ### CONCLUSIONS **Aquests van ser els passos que vaig seguir** i tot i que no sempre ho aconsegueixo, **cada dia ho intento i em bastaria amb saber que quan siguin grans** i recordin la seva infància, **pensin en la provadora de llits i l'** **esmorzar a la taula** i esborrin aquells pocs, però mals matins en què hem hagut de sortir corrents de casa. I **si alguna vegada et passa i has de córrer**, **inventa't una cursa**, a veure qui arriba abans a l'escola. Que **el** **record** que els quedi **sigui el d'un joc** i no el de l'estrès del temps.