# L'avi ja no hi és. Com parlar de la mort amb els nostres fills?

> Hi ha temes que són difícils de parlar amb el teu fill@, no perquè ells no ho hagin d'entendre, sinó perquè jo no sé com els ho he d'explicar. Un d'...

- **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Infantil
- **Publicat:** 2017-02-23 · **Actualitzat:** 2017-02-24
- **URL:** https://elteuespai.com/ca/avi-ja-no-hi-es-com-parlar-de-la-mort-amb-els-fills/
- _Traducció pendent de revisió clínica._

---


Hi ha temes que són **difícils de parlar** amb el teu fill@, no perquè ells no ho hagin d'entendre, sinó perquè **jo no sé com els ho he d'explicar.** Un d'ells és **la mort**: **com li dic al meu fill que l'avi ha mort?**

Tradicionalment, des de la psicologia s'ha subestimat el poder dels infants per entendre conceptes fonamentals en la comprensió de la mort com la **irreversibilitat, universalitat i causalitat. Investigacions recents assenyalen que els infants sí que són capaços de comprendre que la mort és un final** (irreversible), **que afecta tothom** (universal) **i que té a veure amb el cessament de les funcions corporals** (causalitat). Així que aquests són els elements que hem de recollir en la nostra explicació.

A més, cal tenir molt present que **en la infància, el seu pensament no és racional** com el nostre, **és un pensament màgic**, on tot és possible (que els llops entrin per la finestra, que els monstres visquin sota el llit…) **i tenen una comprensió literal**, és a dir, que **encara no entenen gaire bé les metàfores,** per aquest motiu hem d'anar amb compte amb frases com: l'avi està adormidet. Podríem generar sense adonar-nos-en una por d'anar a dormir.

No hem de faltar a la veritat, si mentim no confiaran en nosaltres.

Que hàgim de dir la veritat no significa necessàriament que hàgim de ser crus ni poc sensibles.

**El que no hauríem de fer és no dir res**, no donar cap explicació. **Hi ha pares que** per protegir els seus fills dels mals moments i de les emocions negatives, **els enganyen: “ha marxat de viatge”**. Evitar parlar-los d'aquests temes per protegir-los és un error. El que els infants necessiten és seguretat. Si no parlem d'alguna cosa, la seva por i ansietat creixerà igualment. Veuran que passa alguna cosa, que tothom està trist i no entendran per què.

## I llavors com els ho dic?

![cementiri](/images/blog/2017/02/227362-775-516-cementerio-300x200.webp)

### Primer l'explicació:

La vostra explicació ha de contenir els tres conceptes bàsics de la mort:

 	- Irreversibilitat
 	- Universalitat
 	- Causalitat

I **podria ser una cosa així:**

*”L'avi ha estat molt malalt, ja ho saps. El cor estava vellet i no ha pogut bategar més (concepte de causalitat, la mort es dóna per algun motiu). Tots estem molt tristos perquè sabem que quan algú mor ja no tornarà (concepte d'irreversibilitat i universalitat) tot i que sempre tindrem el seu record i tots junts superarem la pena.”*

Això és només un exemple, cada família ho ha de dir a la seva manera. Simplement us ho poso perquè vegeu com en una explicació curta poden estar-hi els tres conceptes.

**També podem fer servir contes** per ajudar-nos a explicar-ho millor. Els que llegiu els nostres articles ja sabeu que sempre fem servir **els contes** amb els infants, **són una gran eina perquè els més petits entenguin el món que els envolta**. Aquí us en deixo alguns:

Jo sempre t'estimaré (a partir de 5 anys. Per a la pèrdua d'una mascota)



On és l'avi? (A partir de 4 anys. Pèrdua d'un avi)



Per Sempre (a partir de 4 anys) (Pèrdua del pare o mare)



La mama ha marxat (a partir de 9 anys)



I per últim un llibre per a pares i mestres



 

### Després els rituals

**Els rituals sempre ens han ajudat a passar fases importants del cicle vital**. Els celebrem perquè ens donen forces per fer passos: les bodes, els enterraments,… **Els nostres avantpassats ja ho feien** i és que l'ésser humà els necessita. **Són una gran manera d'acomiadar-nos d'algú a qui estimem.** Si l'infant ens demana anar al tanatori, l'hi permetrem. **Si hi ha una malaltia terminal, seria bo avisar-los perquè puguin acomiadar-se quan encara són vius.**

**Si l'infant és massa petit per anar al tanatori, li oferirem anar a la missa o anar al cementiri un cop hagi passat tot.** Si li donem l'oportunitat de participar d'alguna manera en el ritual de comiat l'ajudarem a començar a elaborar el dol.

 

### I per últim el dol

![funeral](/images/blog/2017/02/funeral-300x205.webp)

Expressar els sentiments sense por ni vergonya. La tristesa és la millor manera d'elaborar una pèrdua. Com a emoció que és sempre compleix una funció i la seva és que ens mantinguem tancats en nosaltres mateixos, en el nostre dolor, perquè per un moment el món s'aturi i ens deixi plorar.

Per ajudar el nostre fill en aquest procés l'únic que hem de fer és transmetre-li

 

 	- **Seguretat** (encara que això hagi passat, nosaltres som aquí i tot anirà bé, res canviarà i seguirem endavant)
 	- **Un espai per expressar sentiments** (si jo expresso els meus, entendrà que ell o ella també ho pot fer, si jo parlo de la mort i de com em sento és més fàcil que el meu fill també ho faci)
 	- **Amor i afecte** (mostres d'afecte en aquests moments, un dels millors remeis)

 

Normalment els infants elaboren bé el dol, podeu veure el nostre article el [**procés de dol en els infants**](/ca/proces-de-dol-en-els-infants/) per tenir més informació sobre aquest tema.

Amb l'ajuda de la família, per norma general, els infants fan bons dols i no necessiten ajuda professional. De vegades, quan la pèrdua és molt important com pot ser la mort de la mare o del pare o de tots dos, la intervenció psicològica és indispensable.

 

## Conclusions

**Hem de parlar amb normalitat de la mort**, no pot ser un tema tabú a casa. **Si a més s'ha produït una pèrdua a la família hem de dir-ho als infants, no poden viure al marge** d'aquesta experiència. Es **mereixen una explicació** que no falti a la veritat, adequada a la seva edat **i necessiten participar del procés** d'alguna manera, que se sentin part d'això. **Acompanya'l en el dol,** expressant les teves emocions, plorant amb ell o ella si cal i donant-li la seguretat que tant necessita i tot anirà bé.

