# 2 raons per posar límits als nostres fills i com posar els correctes > Posar límits és imprescindible perquè els nens puguin predir el seu entorn. No sé si us heu fixat mai, però als nens els encanta la... - **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Infantil - **Publicat:** 2015-04-19 · **Actualitzat:** 2018-03-02 - **URL:** https://elteuespai.com/ca/2-raons-per-posar-limits-als-nostres-fills-i-com-posar-els-correctes/ - _Traducció pendent de revisió clínica._ --- ### 1. Els límits donen seguretat Posar límits és imprescindible perquè els nens puguin predir el seu entorn. No sé si us heu fixat mai, però als nens els encanta la rutina, els dona seguretat saber què passarà en cada moment. Solen repetir una vegada i una altra els mateixos dibuixos o les mateixes cançons, volen que els llegeixis sempre el mateix conte… Tot això respon a la seva necessitat de predir el seu entorn, per això els límits són imprescindibles, els donen seguretat, els diuen el que està bé i el que està malament i el més important, els descriuen com s'han de comportar, què han de fer en cada moment. No m'imagino res més segur que saber com hem d'actuar en cada situació. Un nen que creix sense límits, creix sense seguretat, no sap què ha de fer i llavors es veu obligat a inventar les seves pròpies regles, cosa que és pitjor que no tenir-ne. ### 2. Els ajuden a comportar-se bé Els límits els marquen com han d'actuar, per tant tenen més probabilitat de comportar-se bé. Quan un nen té un bon comportament sol rebre més elogis del seu entorn i això ajudarà molt a la creació d'una bona autoestima. Si ningú guia un nen@ en el seu comportament, tindrà molts més errors i creixerà en la inseguretat de no saber quina conducta és l'adequada, rebent més reforç negatiu que positiu. Per això és important posar límits des del principi. ### Com han de ser els límits? #### Millor pocs Si poso molts límits, probablement, me n'oblidaré de més d'un i serà difícil ser constant en el seu compliment. És millor tenir-ne pocs i poder fer-los complir tots. #### Molt clars Hem d'assegurar-nos que els entenen. No podem donar explicacions molt llargues o amb un llenguatge inadequat. Hem de tenir en compte l'edat dels nostres fills i veure fins a quin punt entendrà el que li dic. Aquí és bo aplicar la regla del 10, no més de 10 paraules no més de 10 segons, aquest és el temps màxim que el nostre fill ens prestarà la seva atenció. #### Realistes Adaptats a l'edat del nen@ i a la seva etapa evolutiva. No podem posar límits que difícilment complirà el nostre fill@ perquè no l'entengui o perquè no sigui adequat a la seva edat. #### Coherents Un NO és un no sempre. Hem de ser coherents amb el que els diem. No pot ser que un dia no es pugui saltar al sofà i un altre dia, perquè estem més cansats, els permetem saltar alegrement. Hem de ser ferms, és probable que posin a prova aquest límit i hem d'estar preparats per a l'enfrontament. Sovint, els pares evitem marcar límits per por al conflicte, però és necessari, és la nostra responsabilitat. #### Consistents i consensuats Tots els adults implicats en l'educació del nen@ han d'estar d'acord en els límits i posar sempre els mateixos. Si hi ha algun límit en el qual no estem d'acord, l'hem de consensuar abans de posar-lo. #### Ferms ![darrere d'un nen problemàtic](/images/blog/2018/03/detras-de-un-nino-problematico.webp)Quan posem un límit hem de ser ferms en el seu compliment. No hauríem de posar un límit i deixar que no es compleixi en algun moment. Per tant, quan se salten un límit han de tenir una conseqüència. ### La veritable importància dels límits Els límits que posarem als nostres fills definiran, en gran mesura, el perfil de la nostra família. Han de ser conseqüents amb la idea que tenim del que és un bon comportament i sobretot del que esperem dels nostres fills. Per això, cada família haurà de definir molt bé els seus propis límits, en funció del que és important per a ells: el respecte, el bon comportament, les responsabilitats, la sinceritat, l'autonomia, l'alimentació, l'escola, … A través dels límits, els direm quin és el camí que esperem que segueixin, a través dels límits, els transmetrem els valors que guiaran la seva conducta en el futur. I és per això, pel que un límit és important, perquè és l'eina amb què jo llauro el seu camí. Així que cal triar-la bé i dedicar-li temps. Els pares hem de parlar, definir i consensuar els límits que posarem i no deixar que un límit respongui a un moment de ràbia per un mal comportament. Cal evitar posar límits enfadats i sense pensar. A més els límits creixeran amb els nostres fills@, en la primera infància estaran més relacionats amb la seva integritat física (que no es facin mal, que no creuin la carretera,,,), amb l'alimentació (introduir nous aliments), creació d'hàbits (son, horaris, escola). En la segona infància aniran madurant i estaran més relacionats amb el respecte (als pares, als professors i altres adults..), el bon comportament, les responsabilitats… I l'Adolescència estarà més marcada per respectar l'hora de tornar a casa, avisar si s'arribarà tard, ajudar en les tasques domèstiques, la sinceritat,…